Resultats de la cerca

Fou influït per Sjöström en films èpics d’ambient rural Posteriorment dirigí comèdies Mälarpirater ‘Els pirates del Mälaren’, 1923, d’un cert regust expressionista, Vi som gar köksvägen ‘Per la porta de servei’, 1932, i films de més ambició dramàtica Intermezzo 1936, En kvinnas ansikte ‘Sense cara’, 1938, premiat a Venècia, Rid i natt ‘Enterreu-lo viu’, 1942, Det brinner en eld ‘Hi ha un foc que crema’, 1943, Ordet ‘La paraula’, 1943, Eva 1948 i Trots ‘El desafiament’, 1952

Vida La seva família, d’origen humil, tenia com a nom Draghi però foren anomenats Pergolesi perquè provenien del poble de Pergola Sembla que des de petit Giovanni Battista tingué una salut feble i que fins i tot, segons afirmen alguns contemporanis, tenia algunes deformitats físiques Començà els estudis musicals a Iesi amb F Mondini i F Santi i demostrà una precoç aptitud per a la música, fet que convencé el pare d’enviar-lo a Nàpols per a perfeccionar-se al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo, on arribà en algun moment abans del 1725 Allí fou alumne de D de Matteis, G Greco i F Durante…

El seu treball sobri i la seva fotogènia serena es combinaren amb una gran riquesa de registres expressius Cal esmentar-ne els films Intermezzo 1936, Dr Jekill and Mr Hyde 1941, Casablanca 1942, Gaslight Oscar a la millor actriu estrangera, 1943, Notorious 1946 i Joan of Arc 1948 Treballà amb Roberto Rossellini a Stromboli terra di Dio 1949 i a Europa 51 1952, i amb Jean Renoir a Elena et les hommes 1956 Amb Anastasia 1956 obtingué el segon Oscar Aimez-vous Brahms 1961, Cactus Flower 1969, Murder on the Orient-Express 1974 i Höstsonaten ‘Sonata de tardor’, 1978 d’I Bergman són…

Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra adoptà alguns…

Fou diplomàtic, i la seva primera producció literària fou Les provinciales 1909, recull de tipus i narracions Les seves novelles, tret de Suzanne et le Pacifique 1921, reflecteixen generalment experiències personals — Simon le pathétique 1918, Adorable Clio 1920— i qüestions polítiques diverses — Siegfried et le Limousin 1922, Bella 1926— aquestes novelles i altres — Combat avec l’Ange 1934, Choix des élus 1938, etc— són escrites en un llenguatge poètic, que esdevé particularment preciosista en les darreres És, però, en el camp del teatre on Giraudoux és més conegut La seva producció…

Estudià a Berlín i debutà el 1910 a l’Òpera d’Hamburg El 1916 estrenà a l’Òpera de Viena la nova versió que R Strauss havia fet de la seva òpera Ariadne auf Naxos i tres anys més tard estrenà en aquest mateix teatre Die Frau ohne Schatten 'La dona sense ombra' Especialitzada en l’obra de R Strauss, el 1924 estrenà també Intermezzo a Dresden El 1924 debutà al Covent Garden de Londres Romangué a l’Òpera de Viena fins el 1938, any en què abandonà Àustria arran de l’adveniment del nazisme Llavors es traslladà a Anglaterra, on actuà una altra vegada al Covent Garden Després anà als…

Vida Passà gran part de la seva vida a Roma La seva formació musical és desconeguda, però se sap que fou alumne d’Ercole Bernabei El 1655 era un nen cantor a San Marcello del Crocifisso i el 1658 fou recomanat com a cantant a la reina Cristina de Suècia -establerta a Roma-, la qual li encarregà moltes de les seves obres, entre les quals el motet Care Jesu suavissime per a tres veus, dos violins i baix continu, que es considera la seva primera composició coneguda Nomenat servitore di camera de la monarca sueca el 1658, a partir del 1664 entrà, a més, al servei de Lorenzo Onofrio Colonna i…

Estudià piano, harmonia i contrapunt de molt jove, i després, dret i filosofia a la Universitat de Varsòvia Amplià els coneixements de composició amb P Rytel Dues obres, Fantaisie i la Sonata per a piano -totes dues del 1919-, li feren guanyar el Premi Nacional de Composició, que li permeté anar a París Allí conegué M Ravel, D Milhaud i P Honegger, així com diversos directors L Stokowski i W Mengelberg principalment, que s’interessaren per les seves obres A partir del 1927 realitzà gires per Europa i Canadà, en les quals dirigí obres seves Durant la Segona Guerra Mundial visqué als Estats…

La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat,…

Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici , una opera buffa , que fou el gènere en què més destacà De fet, només se’n coneixen tres opere serie , cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors La seva opera buffa més famosa fou, sens dubte…