Resultats de la cerca

Era conegut amb el sobrenom de Caletrus Es destacà durant la segona guerra Carlina i arribà a ésser un dels principals capitosts Però, subornat pel govern isabelí, es passà al bàndol liberal, en canvi de conservar el seu grau de comandant 1849

Prengué part en la primera guerra Carlina, que acabà essent capità Passà a l’exèrcit isabelí, ascendí a coronel, a ajudant del general Joan Prim i a brigadier el 1868 Conspirà a favor del pretendent Carles VII, que el destinà a l’exèrcit de Catalunya 1872 en substitució del general Díaz de Cevallos, durant la tercera guerra Carlina, però pel seu prestigi entre els navarresos fou traslladat a Navarra Morí en el combat de San Pedro Abanto

Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental Pel desembre del 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general MGutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular El 1872, a Ferrol Galícia, es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal

Exposà el seu talent narratiu amb Anatomy of Absurdity 1589, on, com a la resta de la seva obra, incorporà la llengua colloquial a la seva fantasia creadora Aquest fet es palesa més en obres com Pierce Penniless, his Supplication to the Devil 1592 i The Life of Jack Wilton novella picaresca, 1594 L’intent de convertir-se en un autor dramàtic consta en una collaboració amb Marlowe i en Summer Last Will and the Testament 1592, peça d’una gran qualitat dins el teatre isabelí

Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial 1824 capità el 1834 Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana Coronel, s’acollí al conveni de Bergara 1839 i passà a l’exèrcit isabelí El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat Mariscal de camp 1851 i tinent general 1867, fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general d’administració militar, diputat i senador Amb la restauració borbònica fou capità general de València 1875-76

Fou conegut amb el nom Pep o Bep de l’Oli El 1833 s’adherí a la causa carlina fou comandant de la fortalesa de Berga destituït 1838 pel comte d’Espanya, intervingué en l’assassinat d’aquest 1839 Durant la guerra dels Matiners reprengué les armes, però, subornat pel capità general de Catalunya F Fernández de Córdoba, es passà al bàndol isabelí i atacà Cabrera a Sant Llorenç de Morunys i l’hi encerclà, però no pogué evitar que aquest li fugís Més tard fou recompensat amb el càrrec de governador militar de Madrid 1854

Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El…

Llicenciada en filosofia i lletres i dedicada professionalment a la docència Escriptora de vocació tardana, no es donà a conèixer fins que tenia cinquanta anys amb els poemes aplegats a Vint-i-cinc sonets i un dia 1978 La seva trajectòria continuà amb la novella Trena de cendra 1984 i el poemari Amat i Amic 1985, tots dos títols centrats en el dolor d’absència per la mort del seu marit La seva obra poètica continuà a Pràctica de la vida 1993 i Interiors 1997, i fou recollida a Poesia completa 2005 Pel que fa a l’obra narrativa, els seus dos darrers llibres foren de narrativa curta, centrats…

Tot i que la totalitat de la seva obra es conserva en manuscrits anglesos, sembla inqüestionable que era d’origen continental És difícil saber quina fou la seva trajectòria abans d’arribar a Anglaterra Les múltiples hipòtesis que l’identifiquen amb altres compositors de nom Gerarde actius a l’època al continent no són mai del tot concloents Sembla creïble, no obstant això, que en algun moment passés per Itàlia Un cop a Anglaterra probablement estigué durant algun temps al servei de Henry Fitzalan, comte d’Arundel, i de Lord Lumley, grans mecenes de la música i de les arts, a Nonesuch, Surrey…

Ha estat considerat un dels pioners del madrigal isabelí Es formà al Magdalene College d’Oxford, però no pogué finalitzar els seus estudis a causa de la mort del seu oncle, que era qui el mantenia Llavors visqué com a servent i alumne del dramaturg John Heywood durant un període aproximat de tres anys, al llarg dels quals aprengué a tocar el llaüt i el virginal i a fer versos Un cop acabada la seva formació, durant algun temps es guanyà la vida com a professor de música, fins que entrà al servei de la duquessa de Northumberland Després de viatjar pel continent europeu del 1553 al…