Resultats de la cerca

Començà publicant treballs a L’Infantil  —on creà el personatge “Ramon"— i posteriorment a Patufet , Diario de Barcelona , Barrabás  i El Papus  —sovint juntament amb Oscar— Fou un dels principals collaboradors de El Jueves

Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996

Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà

Enginyer industrial 1965, cursà estudis de direcció a Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia, collaborà en la premsa i fou director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona  com Francesc Bellmunt, Carles Duran o Pere Portabella, el qual li produí el primer film que dirigí, el curt documental i després ningú no riurà 1968 En el mateix gènere, rodà Para no olvidar la censura durante el franquismo 1974 Debutà com a director de ficció el 1985 amb Olímpicament mort , adaptació d’una de les novelles protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho de Manuel…

Doctorat en economia 1972, amplià estudis a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Barcelona des del 1976, fou delegat dels Serveis d’Hisenda a l’ajuntament de Barcelona 1973-75 i del Banc d’Espanya a Barcelona 1976-80 i assessor fiscal de Foment del Treball Nacional 1977 Membre del Consejo Económico y Social del Reino de España 1996-2000, el 1999 fou nomenat president de l’Institut de Crèdit Oficial Afiliat a Centristes de Catalunya-UCD , en fou elegit diputat per Barcelona 1980, i durant la legislatura fou membre de les comissions mixtes de…

Quan tenia quatre anys la seva família s’installà a Mollet del Vallès, ciutat a la qual sempre estigué vinculat estretament Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, fou professor d’educació secundària Al final dels anys seixanta inicià la carrera com a humorista gràfic a Mataratos , i posteriorment a La Prensa , El Papus , revista de la qual fou director en 1977-78, Barrabás  i El Correo Catalán , ja plenament professionalitzat L’any 1982 començà a treballar a El Jueves , revista de la qual fou cofundador i director els anys noranta i a la qual estigué llargament vinculat Hi…

S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita  1956 la sèrie d’aventures  Matildita, el terror del barrio  des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera  Tiovivo, Din Dan  i  El Capitán Trueno  En el període 1966-67 també publicà les sèries  Els Yeyés , a la revista …

Es graduà en història moderna a la universitat d’Oxford, i després de treballar un temps al Servei Nacional de Salut, el 1994 s’incorporà al departament de recerca del Partit Conservador En 1995-97 fou assessor especial del ministeri d’agricultura, alimentació i pesca En passar els conservadors a l’oposició fou secretari polític del líder conservador William Hague 1997-2001 i ocupà també càrrecs de confiança dels successors d’aquest Michael Howard i David Cameron Elegit diputat el 2001, revalidà el càrrec el 2005 i el 2010, i des del 2004 fou primer secretari del Tresor del govern a l’ombra…

Vida Humorista gràfic, historietista i guionista, s’inicià en l’animació amb dos curts en 8 mm Fajina i Los mercenarios 1971 Professionalment començà a treballar als Estudios Buch-Sanjuán, on conegué Jordi Amorós, i després entrà com a tècnic de truca als estudis de publicitat de Ricard de Baños, el fill del pioner Amb J Amorós fundaren el 1974 els estudis Equip Dibuixos Animats, que des d’aleshores ha realitzat una gran quantitat d’espots per al cinema i la TV, sèries, caretes, crèdits i videoclips El primer llarg que sortí de la firma fou Historias de amor y masacre 1975-78, estrenat el…

Llicenciat en dret 1972, cursà també un màster de sociologia El 1973 s’incorporà a Radiotelevisión Española, on fou director adjunt del departament d’audiències També fou professor a la Universidad Complutense 1974-78 i 1980-83 Començà la carrera política a Izquierda Democrática, el 1977 passà a la Unión de Centro Democrático i el 1983 al Partido Demócrata Popular, pel qual fou regidor de Madrid fins el 1986, que fou elegit diputat al Congrés per Coalición Popular L’any següent renuncià a l’escó i es retirà temporalment de l’activitat política El 1987 fundà l’empresa Demoscopia, de sondeigs d…