Resultats de la cerca

Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució Francesa De…

Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité

Collaborà amb Jaurès en la fundació de L’Humanité , i fundà el partit republicà socialista Elegit diputat 1893-1902, fou ministre de treball 1906-10 i d’instrucció pública 1913-14 En esclatar la Primera Guerra Mundial, presidí el govern “d’unió sagrada” 1914-15, del qual fou més tard ministre de justícia 1915-17

Empresonat pel fet d’haver atacat el segon Imperi, s’exilià perquè ajudà la Comuna de París Havent tornat a França 1876, hi introduí el marxisme i organitzà el moviment obrer sobre bases socialistes així aconseguí la creació d’un partit obrer socialista 1879, atacat per anarquistes, blanquistes i possibilistes Publicà la revista L’Égalité 1877 i l’obra Collectivisme et révolution 1879 Després d’una dura polèmica amb Jaurès, participà amb ell en la fundació 1905 del partit socialista unificat SFIO i fou ministre d’estat 1914-16

Alumne de l’escola normal superior, fou militant pro Dreyfus i professà un socialisme molt particular que difongué en el manifest De la société socialiste 1897 El 1900 fundà els Cahiers de la quinzaine , publicació amb la qual s’oposà a Jaurès i a l’esperit positivista dels intellectuals de la Sorbona La seva obra illustra el renaixement de l’espiritualisme francès del principi del segle Notre Patrie 1905, Notre jeunesse 1910 Les obres poètiques Porche du mystère de la deuxième vertu 1911 i La Tapisserie de Notre-Dame 1913 el consagren com un gran autor cristià

Socialista actiu, dirigí la ‘Lanterne’, fou cofundador de ‘L’Humanité’, amb Jean Jaurès, i secretari general del partit socialista francès 1901 Elegit diputat 1902, promogué la llei de separació de l’estat i l’Església El 1906 fou ministre d’instrucció, i el 1909 succeí Georges Clemenceau com a president del consell Fou ministre de justícia amb Raymond Poincaré 1912 i amb René Viviani 1914, president del consell i ministre d’afers exteriors 1915-17 Defensor de la unió dels partits durant la Primera Guerra Mundial, recomanà en la postguerra una política flexible amb Alemanya…

Vida S’afeccionà al cinema quan tenia quatre anys assistint a sessions del seu poble A disset anys, en plena guerra civil, s’incorporà a l’exèrcit republicà Acabada la guerra passà pel camp de concentració de Septfonds, Argelers, i s’exilià a Montpeller, on cursà la carrera de filosofia i lletres 1940-42 A París conegué el líder socialista Josep Pallach, amb qui intentà reorganitzar la resistència a Barcelona 1942-49 Corresponsal de premsa hispanoamericana, estudià a l’Institut de Filmologia amb Georges Sadoul i Gilbert Cohen-Seat, i conegué María Casares i altres persones que l’introduïren…

Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’…

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer…

Vida i obra Inicià les seves recerques amb estudis sobre el món obrer i sindical, com la seva tesi doctoral defensada a la Universitat de Montpeller el 1976 Socialisme et syndicalisme dans l’Hérault de 1905 à 1921 3 vol Després se centrà en l’estudi del Llenguadoc amb monografies com Histoire de Béziers 2000 i Histoire de Sète 1987 Catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, participà de ple en l’activitat historiogràfica de la Catalunya del Nord S’ha convertit en un historiador de referència amb obres com Politique et syndicalisme en Languedoc L’Hérault durant l’entre-…