Resultats de la cerca

Cinturó negre sisè dan de taekwondo, competí representant el Club Su-Ba-Lee Assolí un diploma olímpic en ser quart als Jocs Olímpics de Seül 1988 en la categoria de menys de 83 kg Guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món sènior en la mateixa categoria 1991 i als Europeus 1988 Abandonà l’alta competició i obrí el Gimnàs Esportiu Taekwondo Jordan a Barberà del Vallès Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya FAMC

Estudià a Lausana i a Ginebra i inicià la seva carrera com a director assistent als teatres de Biel i Soleure Del 1963 al 1989 dirigí als teatres d’òpera de Zúric, Sankt-Gallen i Basilea Fou director artístic de l’Orquestra de Cambra de Lausana en 1973-85 i director convidat de l’Ensemble Orchestral de París en 1986-92 Dirigí en repetides ocasions a Alemanya, Àustria, França i Itàlia, i als Festivals d’Ais de Provença, Atenes i Stresa Del 1985 al 1997 actuà arreu d’Europa, els Estats Units i Àsia Corea del Sud i Japó al capdavant de l’Orquestra de la Suisse Romande, formació amb la qual…

Entre les seves obres cal esmentar el retaule de l’església de Santa María de Medina de Rioseco, el de l’altar major de l’església de la Magdalena de Valladolid i el sepulcre del bisbe Pedro de Gasca a la mateixa església No s’ha conservat el retaule del convent de Las Descalzas Reales de Madrid ni el del monestir de Montserrat, encarregat per Felip II de Castella i fet segons un projecte de Francisco Mora a imitació del del monestir d’El Escorial, però amb una riquesa escultòrica més gran

Introduí un concepte d’espècie morfològica molt més estricte que el linneà, ja que considerava espècies diferents tots aquells grups d’individus que presentaven algun detall morfològic peculiar, mantingut en generacions successives Profundament religiós, rebutjà fermament el darwinisme, i això determinà la fortuna de la seva escola entre els contraris a la teoria de l’evolució

Després d’una etapa dedicada a exercir de novellista, faceta en què aconseguí notables èxits, debutà en el cinema amb Danny Boy 1982 i arribà a ser reconegut per The Company of Wolves 1984 i Mona Lisa 1986 Entrà al cinema nord-americà amb una versió de We're no Angels que s’anomenà High spirits 1989 Tornà a Irlanda i hi rodà The Miracle 1991 i The Crying Game 1992, nominada a l’Oscar Novament als EUA, dirigí Interview with the Vampire 1994 i, de retorn al seu país, Michael Collins 1996, biografia del líder independentista irlandès, que obtingué el Lleó d’Or a Venècia…

Era fill dels barons d’Ayerbe i sembla que nasqué a Osca, on certament morí, a la residència dels seus familiars El 1532 era bisbe de Patti Sicília, però ja actuava a la diòcesi d’Urgell, d’on fou nomenat bisbe titular el 1534 Residí molt fora de la diòcesi, on tingué per vicaris generals dos bisbes titulars el dominicà Baltasar de Heredia 1535-40 i Joan Punyet 1550-51 Feu celebrar dos sínodes, els anys 1542 i 1545, i imprimir un ordinari el 1536 Fou enterrat a la vila d’Ayerbe Aragó

Campió universitari amb North Carolina el 1982 i campió de l’NBA amb els Chicago Bulls els anys 1991, 1992 i 1993, fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 i als de Barcelona el 1992 En 1993-94 es retirà temporalment del bàsquet, i en 1995-96 i 1997-98 tornà a guanyar els campionats de l’NBA amb els Chicago Bulls Considerat un dels millors jugadors de la història del basquetbol, el 1999 anuncià la seva retirada, tot i que retornà a l’NBA el setembre del 2001, en l’equip dels Washington Wizards, del qual era president d’operacions des del 2000  El 16 d’abril de 2003 jugà el…

Formava part d’una nissaga de germans futbolistes i per això al principi era conegut com Glaría IV Actuava de mig defensiu i després de jugar amb l’Atlético de Madrid 1960-68, amb el qual guanyà una Lliga, dues Copes i una Recopa, la temporada 1968-69 fitxà per l’Espanyol Hi jugà fins a l’edició 1974-75, amb un descens a segona 1969 i un ascens a primera 1970 Disputà 181 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau i marcà 15 gols Actuà 20 vegades amb la selecció estatal i participà en la Copa del Món del 1966 Fou tres vegades internacional juvenil i també s’alineà un cop amb la selecció…

Pivot format a la Universitat d’Arizona, després d’una petita experiència a l’NBA vuit partits amb els Cleveland Cavaliers feu un salt al bàsquet europeu Jugà al Caprabo Lleida 2001-05 133 partits i guanyà dues Lligues Catalanes 2002, 2003

Jugà al Bilbao BSR 2009-10, el Futbol Club Barcelona Unes 2010-11 i el Clínicas Rincón Amibel 2011-12 Disputà el Mundial sub-23 2009 amb la selecció espanyola i els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016, on aconseguí la medalla de plata