Resultats de la cerca

Dirigí equips en la Dosa Badalona i en el CP Sant Josep de la mateixa població abans de formar part del quadre tècnic del Club Joventut de Badalona, com a entrenador ajudant del primer equip 1984-86 Dirigí la Penya en dues etapes 1986-89, 1996-2000 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1987, 1989 i la Copa del Rei 1997 Posteriorment fou l’entrenador dels clubs CB Sant Josep de Girona 1989-93, CB Saragossa 1994-96, 2003-06, amb el qual aconseguí la Copa LEB 2004, i CB Càceres 2000-01 La temporada 2009-10 fitxà pel River Andorra de la LEB Plata També fou entrenador de la selecció espanyola B…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i féu oposicions a jutge 1976 Fou destinat a La Gomera, Berga, Vic, Alcoi i Bilbao 1980 Fou un dels fundadors de Justicia Democrática, que després es convertiria en Jueces para la Democracia, i el 1984 fundà la secció basca de l’Asociación de Derechos Humanos i l’Associació de Magistrats Europeus per a la Democràcia i les Llibertats, la qual presidí aquell mateix any El 1985 fou nomenat president de la secció segona del penal de l’Audiencia Provincial de Bilbao, i el 1988, president de l’Audiencia Provincial de Bilbao, càrrec que ocupà fins el 1990,…

Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa…

Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella…

Vida Es formà al monestir de Montserrat 1926-36, on estudià contrapunt i composició amb I Pinell, i posteriorment, a Barcelona, tingué com a mestre J Lamote de Grignon 1937-39 Cursà filosofia i lletres a les universitats de Saragossa 1943, Barcelona 1944-45 i Madrid 1948, centre aquest darrer on es doctorà amb la dissertació La escuela estética catalana contemporánea Madrid, 1953 Exercí nombrosos càrrecs a l’Instituto Español de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques, des de secretari a partir del 1946 fins a director 1969-82 Ha estat professor d’història de la música…

Vida Rebé la seva formació musical del mestre Joan Genís Peris, i probablement també d’Ambrosi Cotes, a la catedral de València, on ingressà com a escolà de cant el 1594 A conseqüència del canvi de veu, el primer d’agost de 1596 abandonà la capella de música El 1605 fou nomenat mestre de capella de Lleida, i tres anys més tard retornà a València, on li fou conferit el càrrec de tinent de mestre de la capella de música del Collegi del Patriarca o del Corpus Christi Mestre de capella de la catedral de València des del 1613, el 1618 obtingué el càrrec de vicemestre de la capella reial de Madrid…