Resultats de la cerca

Inicià els estudis de música a la seva ciutat natal i després estudià amb Eliza Hansen a Hamburg També assistí als cursos que el pianista Wilhelm Kempff impartia a Positano Campània sobre interpretació de l’obra pianística de L van Beethoven Començà la carrera de solista el 1960 amb una sèrie de concerts per a piano i orquestra de WA Mozart, amb H von Karajan al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Berlín Fou guardonat en el Concurs Internacional de Piano de Munic 1967 i el 1969 realitzà una sèrie de gires amb altres directors de gran prestigi, com CM Giulini, B Haitink, R Kempe o L…

Després d’una estada a Roma 1570, passà al luteranisme i professà a Jena 1572-75 i a la Universitat Calvinista de Leiden 1578 Esdevingut suspecte als reformats, tornà al catolicisme i ensenyà a Lovaina 1592 Estilísticament anticiceronià i conceptualment estoic, exercí una perceptible influència en personalitats com Montaigne i Descartes Escriví, entre altres obres, De constantia 1583, De una religione 1590 i Politicorum sive civilis doctrinae libri VI 1589

El 1785 fundà a Gotha una editorial que, més tard, es transformà en Institut Geogràfic Aquest ha publicat obres famoses arreu del món, com l' Almanac Gotha , el Gran Atles Geogràfic de Stieler , etc La mateixa casa editorial amb seu a Darmstadt també s’especialitzà en la publicació d’obres d’heràldica

Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…

La seva àmplia formació musical inclogué l’estudi de composició, piano, violí, violoncel, contrabaix, clarinet i trompa El 1798 debutà com a violoncellista, a l’edat de quinze anys, i l’any següent anà a Meiningen, on rebé lliçons de violoncel de JJ Kriegk Del 1801 al 1805 tocà a l’orquestra de la cort, i simultàniament actuà com a solista i formant part de quartets El 1811 fou contractat per l’orquestra reial de Dresden, de la qual esdevingué solista el 1821, càrrec que ocupà fins el 1850 Dotzauer viatjà per Alemanya, Viena i Holanda Com a intèrpret de violoncel palesà una tècnica avançada…

Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de la victòria…

Es graduà en dret a la Universitat d’Oxford 1975 i poc després s’afilià al Partit Laborista Diputat des del 1983, el 1994 rellevà John Smith com a líder del partit Amb el suport del sociòleg Anthony Giddens , formulà una revisió del laborisme conegut amb el nom de Tercera Via  amb l’objectiu d’atreure's sectors de l’electorat de centre, revisió que essencialment consistia en la renuncia als aspectes més socialitzants del programa laborista El 1995 aconseguí l’anullació de la clàusula dels estatuts del partit relatius a la socialització dels mitjans de producció, i el 1997 guanyà les…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig Li succeïren…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu oncle Justus Quantz, i posteriorment estudià amb JA Fleischhack També rebé classes de clavicèmbal de JF Kiesewetter Entrà en contacte amb les obres de compositors de la generació precedent, com HIF von Biber, JJ Walther i A Corelli, i amb les d’autors contemporanis, entre ells A Vivaldi, GPh Telemann i JD Heinichen Es traslladà a Viena per estudiar contrapunt amb JD Zelenka, deixeble de JJ Fux El 1718 fou nomenat oboista a la capella de la cort d’August II de Polònia Entre el 1724 i el 1727 completà la seva formació a Itàlia,…