Resultats de la cerca

Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581 És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomf construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II de Castella el 1585 i que després foren publicades

Autor d’uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan Socarrats Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista de l’usatge Auctoritate et rogatu

Debutà el 1998 amb el Club Beisbol i Softbol Gavà, amb el qual es proclamà campiona d’Espanya 2000 El 2002 fou reconeguda com la millor llançadora de l’any per la Federació Catalana de Beisbol i Softbol El 2005 fitxà pel Club Beisbol Viladecans, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 2007 i la Copa de la Reina 2007 Jugà amb la selecció espanyola i amb la catalana

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or  i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la…

Fou capità de la coronela de Barcelona el 1684 Participà en la guerra contra els francesos 1689-97 i fou nomenat comte de Múnter per Carles II 1693 Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell 1705 i majordom reial 1706

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, laseva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al…

El seu nom de família era Juan de Yepes y Álvarez Estudià al collegi de jesuïtes de Medina del Campo i a la Universitat de Salamanca i tota la vida es lliurà al coneixement i aprofundiment de la filosofia, la Sagrada Escriptura i la patrística El 1562 ingressà en l’orde carmelità reformat i el 1563 ja collaborà a la fundació del convent de Duruelo, primera casa masculina de l’esmentada reforma La seva cooperació amb santa Teresa li ocasionà, fins que el nou orde no fou reconegut, persecucions i empresonaments Representa el cim de l’escola asceticomística castellana És autor d’unes quantes…

Fou alumna d’Alfred Cortot, però el seu principal mestre fou Isidore Philipp, al Conservatori de Música de París El 1928 aconseguí un primer premi de piano en aquest centre Compaginà la carrera concertística amb la docència Fou catedràtica del Conservatori de Música de París, on succeí en el càrrec al seu antic mestre, Isidore Philipp Jean Rivier li dedicà diverses composicions per a piano Durant una gira per l’Europa central sofrí un greu accident automobilístic que li causà greus lesions físiques, fet que l’obligà a abandonar laseva…

Personatge estrany i de costums llicenciosos, reflectí les seves experiències sobre la vida camperola i de París en multitud d’obres en total, uns 250 volums, com Le pied de Fanchette 1769, La fille naturelle 1769, Le paysan perverti 1775, La vie de mon père 1779, Les contemporaines en 42 volums, 1780-85, etc Possible confident de la policia treballà a les oficines de la Sûreté durant el Directori, recollí un immens material amb què compongué les Nuits de Paris 1783 Escriví també les seves memòries amoroses Monsieur Nicolas 1794…

Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…