Resultats de la cerca

Aliat dels britànics durant la Segona Guerra Mundial, amb llur ajut assolí el tron del nounat regne de Líbia Durant el seu govern aquest entrà a formar part de la Lliga Àrab 1953 i fou acordat l’establiment de bases britàniques 1953 i nord-americanes 1954, en canvi d’ajuda econòmica El 1969, aprofitant un viatge que féu a Turquia, l’ala esquerra de l’exèrcit el destronà i fou proclamada la república àrab de Líbia Exiliat a Grècia i després a Egipte, abdicà la corona, i l’any 1974, adquirí la ciutadania egípcia

Prengué part activa en la presa del poder pel feixisme Fou ministre de l’aire i cap de l’aviació militar 1929-33 L’any 1939 Mussolini el nomenà governador de Líbia Morí el 1940 a conseqüència d’un error de les pròpies defenses antiaèries

Membre de l’exèrcit colonial britànic, assolida la independència del país 1962 fou cap de l’exèrcit de terra i de l’aire 1966-70 El 1971 dirigí el cop d’estat que deposà el president Milton Obote, al qual succeí Dictador d' Uganda , assumí poders creixents i s’acostà a Líbia i a l’URSS Expulsà la població asiàtica del país, cosa que perjudicà l’economia, i instaurà un dels règims més repressius i sagnants de l’Àfrica postcolonial El 1976 s’autoinvestí president vitalici El 1979 l’oposició i l’exèrcit de Tanzània l’enderrocaren, i fugí, primer a Líbia i després a l’Aràbia Saudita El 1989…

Essent capità, el 1969 dirigí el cop d’estat que derrocà la monarquia d' Idrīs , després del qual esdevingué comandant en cap de les forces armades, primer ministre 1970-72, ministre de defensa 1970, president del Consell de la Revolució Líbia 1970-77 i president de la República 1977 El 1970 féu desmantellar les bases britàniques i dels EUA i expulsà del país els habitants d’origen europeu Fins els darrers anys del segle XX, la seva política interna es caracteritzà per la virulència antioccidental, el fervor islàmic, el culte a la personalitat plasmat, a semblança d’altres líders comunistes,…

Fill de Ramsès II, governà del 1233 al 1223 aC Combaté a Síria i a Líbia contra els pobles de la mar i obtingué damunt d’ells una gran victòria També lluità contra Israel i la Núbia

Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se

El 1961 ingressà a l’acadèmia militar de Bengasi, i el 1969 s’uní a Moammar al-Gaddafi en el cop d’estat que enderrocà la monarquia d’Idrīs I Ascendit a coronel 1980, lluità a la guerra del Txad, però fou capturat 1987 Un cop alliberat desertà de l’exèrcit libi i, amb el suport dels Estats Units, encapçalà el braç militar del Front Nacional de Salvació de Líbia, enfrontat a Gaddafi Visqué uns quants anys a la República Democràtica del Congo i posteriorment als Estats Units Enderrocat Gaddafi 2011, retornà a Líbia i es reincorporà a la cúpula de l’exèrcit El febrer del 2014, en una…

Metge psiquiatre, en 1948-80 fou director de l’hospital psiquiàtric de Lucca S'inicià en la literatura amb llibres de poemes Poesia 1934, Amicizia 1939 i Veleno e amore 1942, on el fet humà és estudiat amb afectuosa disposició Publicà narracions Il deserto della Libia , 1952 i novelles Le libere donne di Magliano 1953, La brace dei Biassoli 1956, Il clandestino 1962, Per le antiche scale 1972, La ladra 1984, etc

Fou desterrat juntament amb el seu pare Muḥammad V 1953 i, en produir-se la independència del Marroc 1956, hi fou proclamat príncep hereu i cap de les forces armades 1957 Coronat rei a la mort del seu pare, el 1965 dissolgué el parlament i assumí tots els poders Sofrí atemptats 1971 i 1972, però en sortí illès Des d’aleshores, procurà de reforçar la seva omnímoda autoritat politicoreligiosa —malgrat ocasionals aparences parlamentàries— i de silenciar l’oposició interna, tant dels moviments d’esquerra com dels islamistes, mitjançant la repressió i una política exterior d’expansió territorial…

Duc d’Addis Abeba Participà amb el grau de general a la Primera Guerra Mundial, on es distingí en la presa de Sabotino Fou cap d’estat major 1919-21, governador de Líbia 1928-33, dirigí el cos expedicionari d’Abissínia 1935 i fou virrei d’Etiòpia El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exèrcits italians, càrrec que dimití 1941, mostrant-se contrari a la guerra amb Grècia A la caiguda de Mussolini, Víctor Manuel III el féu president del consell de ministres i l’encarregà de signar la capitulació d’Itàlia 1943 L’any següent abandonà la vida pública Publicà les seves memòries Badoglio racconta…