Resultats de la cerca

El seu primer instrument fou el violoncel, però aviat el canvià pel contrabaix A partir del 1906 tocà en moltes bandes de Nova Orleans i dels vaixells del Mississipí Tocà també a Califòrnia a la banda de Kid Ory, i el 1929 es traslladà a Nova York per treballar a l’orquestra de Louis Russell i Louis Armstrong A partir del 1940 actuà en diversos grups de jazz tradicional, destacant-ne els liderats per Sidney Bechet, Art Hodes i Mezz Mezzrow Durant els primers anys de la dècada dels seixanta collaborà amb Earl Hines a San Francisco, i el 1966 feu una gira per Europa integrat en els…

Doctor en dret per la Universitat de Lovaina 1960, fou membre del Tribunal d’Apellacions Afiliat al Partit Socialcristià CVP, en 1972-79 en fou president Formà part de l’equip de Leo Tindemans  per a les relacions amb la CEE 1968-71 i fou diputat en 1974-79 Fou primer ministre en els diversos governs de coalició encapçalats pels democratacristians entre el 1979 i el 1992, i senador des d’aquest any fins al 1994 Tot i que en la seva joventut organitzà manifestacions pels drets dels flamencs, com a cap de govern la seva política se centrà a evitar la disgregació de l’Estat, objectiu que…

Jugà a l’Ajax d’Amsterdam del 1945 al 1958, i després de dues temporades al Zandvoortmeuwen, entrenà en dues etapes l’Ajax 1965-71 i 1975-76 i el FC Barcelona 1971-75 i 1976-78, i més tard els equips Los Angeles Aztecas, Bayern Leverkusen i Colònia, a més de la selecció dels Països Baixos 1974, 1986-88 i 1990-92 A l’Ajax coincidí amb una generació de futbolistes joves i de gran talent, liderats per Johan Cruyff, amb els quals posà en pràctica un estil de joc revolucionari, l’anomenat “futbol total” que feu guanyar a l’equip quatre títols de Lliga i una Copa d’Europa, estil que…

Fill d’un aiatollà, estudià teologia a Qom i Eşfahān El 1979 fou elegit per al Majlis Parlament i en 1982-92 fou ministre de cultura, i en aquest càrrec relaxà considerablement la pressió de la censura En les eleccions presidencials del 1997, obtingué una clara victòria gràcies al vot urbà, de les dones i dels intellectuals Malgrat que aconseguí millorar les relacions amb els EUA, l’aixecament parcial de les sancions internacionals l’any 2000 i el suport popular en la victòria del seu partit reformista en les legislatives d’aquest any, el seu marge de maniobra restà limitat pel poder dels…

El 1941 s’exilià amb la seva família després del cop d’estat militar que enderrocà el president Arnulfo Arias Després de llicenciar-se en dret als Estats Units, el 1963 tornà a Panamà , on exercí l’advocacia Diputat al parlament panameny des del 1964 pel Partido Panameñista Auténtico PPA d’Arias, el 1968 aquest el nomenà ministre d’economia després de guanyar les eleccions, càrrec que hagué d’abandonar pocs dies a conseqüència del cop d’estat d’Omar Torrijos Perseguit per la policia política fins al final de la dictadura 1979, perdé amb Arias les eleccions del 1984 davant del Partido…

Vida i obra Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid A vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup d’escriptors romàntics modernistes reusencs, liderats per  Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la…

Advocat i enginyer agrònom militant comunista des del 1952, accedí al comitè central del PCUS el 1971 i n’esdevingué el 1980 el membre més jove del politburó Estret collaborador de Jurij Andropov, durant el mandat de Konstantin Černenko s’ocupà de temes d’ideologia i relacions exteriors, i a la mort d’aquest fou nomenat secretari general del partit i primer mandatari de l’URSS 1985 L’any 1988 esdevingué president del presídium del soviet suprem Fou l’impulsor de les mesures conegudes amb el nom de perestroika , amb les quals volgué democratitzar l’estat soviètic, eliminar-ne la corrupció i…

Fill d’un comptable musulmà, aprengué de manera autodidàctica el dibuix calligràfic geomètric tradicional kulfic khat L’any 1937 anà a Bombai, on sobrevisqué precàriament com a grafista de cartells de Bollywood i el 1947 s’uní al Grup d’Artistes Progressius liderats per Francis Newton Souza, oposats al classicisme hindú de l’escola de Bengala que promovia l’administració britànica Sense renegar de la tradició autòctona, aquest grup incorporava les noves tendències d’Occident surrealisme, cubisme, expressionisme Des de mitjan anys seixanta la seva obra començà a obtenir renom, i…

Estudià a la Universitat d’Edimburg, on es doctorà, exercí la docència en ciències econòmiques 1976-80 i ocupà càrrecs institucionals Del 1980 al 1983 fou directiu de la televisió escocesa Diputat laborista des d’aquest any al Parlament britànic, en 1992-97 fou portaveu de l’oposició en temes econòmics Tony Blair el nomenà ministre d’economia del seu govern quan guanyà les eleccions del 1997, càrrec en el qual fou confirmat el 2001 i el 2005 La seva gestió, d’un marcat caràcter liberal i centrada en el control de la despesa pública i de la inflació, aconseguí situar la Gran Bretanya com un…

Llibreter i editor de professió, l’any 1982 fundà una llibreria que dirigí fins el 1994 El 1974 ingressà a les Joventuts del Sozialdemokratische Partei Deutschlands  SPD L’any 1984 fou elegit regidor de la ciutat de Würselen, i del 1987 al 1998 en fou alcalde Ocupà també diversos càrrecs de responsabilitat d’àmbit regional en el partit fins el 1999, que fou elegit membre de l’executiva federal Diputat al Parlament Europeu des del 1994, de l’any 2000 al 2004 fou president de la delegació de l’SPD del Partit Socialista Europeu , del qual fou vicepresident 2002-04 i president 2009-11 L’any 2012…