Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres A part edicions crítiques Ferrandis d’Herèdia, Gaspar Gil Polo, Moratín, Machado, etc, publicà Los límites del modernismo, El cancionero antequerano en collaboració amb Dámaso Alonso i Eduardo Escalante El hombre y la obra 1967

El 1907 ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1914 Destinat a Colòmbia, fou enviat a la missió del Caquetá Primer vicari apostòlic i bisbe titular de Cadosia 1930, el 1928 publicà un llibre de viatges del S de Colòmbia El govern d’aquest país el feu membre de la Comisión Internacional de Límites amb el Perú

Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa actualment Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal 1974, Ordre et substance l’enjeu de la Quete aristotélicienne 1976, Límites de la conciencia y del matema 1983, Filosofía, el saber del esclavo XVII Premio Anagrama de Ensayo, 1989, La Dignidad, lamento de la razón repudiada 1995 i Descartes, la exigencia filosófica 1996 El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els…

Féu estudis tècnics, que no acabà, a Porto, on visqué des del 1948 Fou un notori activista cultural i polític abans de la “Revolta dels Clavells” 1973 i es distingí, sobretot, pel seu treball a favor de la poesia Dirigí i creà diferents revistes literàries A Serpente 1951, Arvore 1952-54, Notícias do Bloqueio 1957-61 i Plano 1965-68 Dirigí la collecció de poesia “Os Olhos e a Memória” de l’editorial Limiar Publicà una vintena de llibres de poesia, entre els quals cal esmentar Um homem na neblina 1950, O vagabundo descepado 1959, Memória de setembro 1960, O fósforo na palha 1970, Os limites da…

Fill del productor Alfredo Ripstein fill, de nen visqué directament els rodatges del seu pare i es féu amic de Luis Buñuel, que exercí una gran influència en el seu estil El 1966 dirigí la seva primera pellícula, Tiempo de morir , un western escrit per Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes Considerat un dels noms més rellevants del cinema independent mexicà, no es consolidà com a autor fins els anys setanta Les seves pellícules es caracteritzen per la reinterpretació del melodrama i per una atmosfera sovint claustrofòbica i opressiva Algunes de les seves pellícules són El castillo de la…

Els seus primers contes Veraneo y otros cuentos , 1955 tenen ressonàncies faulknerianes A Coronación 1958, la seva millor novella, presenta, amb una tècnica narrativa al servei del vigor i de la matisació “pictòrica” del llenguatge, un vast retaule de la societat de Santiago De temàtica similar és el recull de narracions El charlestón 1960 A partir de la novella El obsceno pájaro de la noche 1970 trenca amb les tècniques convencionals i es dedica a la narrativa experimental i innovadora Publicà posteriorment les novelles Este domingo 1966, El lugar sin límites 1966, Tres novelitas burguesas…

Fou un dels teòlegs belgues experts en el concili II del Vaticà, en el qual contribuí a redactar el decret sobre ecumenisme Ensenyà teologia moral i Bíblia al seminari major de Malines i, més tard, teologia fonamental a la Universitat Catòlica de Lovaina Publicà Théologie des réalités terrestres 1946, obra en la qual exposa algunes de les idees que figuren en la constitució Gaudium et spes del concili II del Vaticà Posteriorment, la seva reflexió abraçà el camp de l’ecumenisme, temàtica que tractà en el llibre Histoire doctrinale du mouvement oecuménique 1955 Després del concili II del Vaticà…

El 1815 fou nomenat professor a l’École Polytechnique, i posteriorment ensenyà matemàtiques a la Sorbona i al Collège de France S'expatrià el 1830 a Itàlia, i a Torí creà la càtedra de física matemàtica Tornà a França el 1838, on es reincorporà a la Sorbona Fou un dels més insignes matemàtics del s XIX i un dels renovadors de l’anàlisi fundà la teoria de la convergència, pas decisiu cap a l’aprofundiment en la teoria de funcions de variable real Al Résumé des leçons sur le calcul infinitésimal 1823 exposà una nova definició d’integral que obrí el camí a les ulteriors extensions del concepte…

Catedràtic de grec, hebreu i àrab a la Universitat de Granada i d’àrab a la de Madrid 1874-1902 Interessat en l’estudi de la història antiga d’Aragó, cercà un nou camí d’investigació a base de les fonts aràbigues És considerat el fundador de la moderna escola d’arabistes hispànics féu de la seva casa un centre de vida comuna amb els seus deixebles, dedicat a l’estudi i, sobretot, a la impressió de textos aràbics Publicà diversos estudis sobre numismàtica Tratado de numismática arábigo-española , 1879, la seva obra fonamental Monedas árabes de Tortosa, 1881 etc i nombroses monografies…

Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle…