Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Armando Reverón
Pintura
Pintor veneçolà.
Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner
Thomas Cavendish
Navegant anglès.
Entre el 1586 i el 1588, seguint l’exemple de Drake, féu el tercer viatge entorn del món sortí de Plymouth amb 3 vaixells, costejà la Patagònia on descobrí Port Desire, travessà l’estret de Magallanes i, després de saquejar els establiments castellans i capturar diversos vaixells de les costes llatinoamericanes del Pacífic, arribà a Filipines i a Java i tornà pel cap de Bona Esperança al lloc de sortida Morí en intentar una nova expedició entorn del món
Francisco Blanco García
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura castellà.
Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu
,
Jaume Pi-Sunyer i Bayo

Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Gaceta Médica Ilustrada, 116 (maig de 1936)
Medicina
Metge.
Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d…
Joan Valls i Ferrer
Economia
Industrial farmacèutic.
De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…
Ferenc Oliver Brachfeld
Filosofia
Humanista hongarès.
Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de Gregorio…
Enrique Bolaños Geyer
Política
Empresari i polític nicaragüenc.
Enginyer industrial i empresari agrícola, fou president d’organitzacions empresarials llatinoamericanes Molt crític amb el govern sandinista, el qual l’arrestà durant un període breu de temps el 1982 i el 1989, fou vicepresident en el govern d’Arnoldo Alemán 1996-2001 i destacà com a coordinador dels ajuts internacionals per als damnificats de l’huracà Mitch 1998 En les eleccions presidencials del 2001 s’imposà al sandinista Daniel Ortega al capdavant d’una coalició que incloïa com a força principal el seu propi partit, el Partit Liberal Constitucionalista, i accedí a la…
Josep Güell i Mercader
Historiografia catalana
Polític i periodista.
De tendència republicana, fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1868, director de La Discusión de Madrid i diputat a Corts 1873 Collaborà en molts diaris i revistes locals la revista del Centre de Lectura de Reus, El Porvenir , La Redención del Pueblo i Las Circunstancias , nacionals El Debate , El Eco de Euterpe , El Metrónomo i fou corresponsal a Madrid de La Renaixença durant més de dues dècades i estatals La Democracia i La Discusión , El Pueblo Español , Revista Contemporánea , El Globo i La Ilustración de Madrid A més, fou corresponsal de diverses publicacions llatinoamericanes…
Arthur Hubert Terry
Literatura anglesa
Literatura catalana
Crític literari anglès.
Estudià a la Universitat de Cambridge, on fou deixeble de JB Trend Professor de llengües i literatures hispàniques a la Queen’s University de Belfast 1950-72, des del 1962 com a catedràtic, i després a la universitat d’Essex 1973-94, d’on fou professor emèrit Entre els seus nombrosos treballs sobre literatura catalana cal destacar La poesia de Joan Maragall 1963, Catalan Literature 1972, Selected poems of Ausiàs March 1976, una antologia de poemes d’Ausiàs Marc amb traduccions angleses, Sobre poesia catalana contemporània Riba, Foix, Espriu 1985, Quatre poetes catalans Ferrater,…
,
Franklin Delano Roosevelt

Franklin Delano Roosevelt
Història
Política
Polític nord-americà.
D’origen holandès i de l’alta societat nord-americana, estudià dret a Harvard i es casà amb una neboda del president Theodore Roosevelt Membre del partit demòcrata, fou senador de l’estat de Nova York 1910-13 i secretari adjunt de la marina 1913-20 Un atac de poliomielitis 1921 el deixà paralític de mig cos Governador de l’estat de Nova York 1929-32, féu cara a la depressió del 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes Elegit president dels Estats Units 1932, fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort Rodejat de collaboradors de mentalitat liberal, impulsà la reactivació de l’…