Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
mestre de Bonnat
Pintura
Pintor anònim de l’escola gòtica aragonesa.
El seu estil és una derivació llunyana del de Jaume Huguet, i mostra contactes amb el de Francisco Solives Hom li atribueix un retaule de Sant Martí Museu Bonnat, de Baiona i, al Metropolitan Museum de Nova York, un altre dedicat a sant Joan Baptista i una predella amb escenes de la Passió
Enrico Cardona
Literatura catalana
Historiador de la literatura italià.
De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu
Joan Mínguez i Defís
Literatura catalana
Poeta, narrador, dramaturg i traductor.
Vida i obra Estudià al seminari de Girona 1913-18 Installat a Barcelona 1919, collaborà en revistes com “Mirador” i La Revista , i traduí per a la Fundació Bernat Metge les Elegies de Properci i de Tibul 1925 Publicà reculls de lleugera aproximació a l’estètica del postsimbolisme, els quals combinen el lirisme amb l’humor i la sàtira Primícies 1920, La lluita en el repòs 1921 i Moments 1924 És autor de Dies verges 1929, una novella d’arrel psicològica sobre l’adolescència Publicà també el volum de contes Magda la generosa 1931 i la biografia Salvador Andreu 1926 En teatre,…
Maria Rosa Font i Massot
Literatura
Poetessa.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona i participa en iniciatives de defensa del medi ambient i de la vida cultural de l’Empordà Ha publicat els reculls de poemes Tres notes i el silenci 1989, Quadern d’Erinna de Telos 1989, Com ombres vives 1996, Aigua Llunyana 2000, premi Vila de Martorell, La llum primera 2005, premi de Poesia Festa d’Elx 2004, Des de l’arrel 2009, premi Cadaqués de poesia Rosa Leveroni 2008, Un lloc a l’ombra 2011, premi Carles Riba 2010, Em dic…
,
Masatoshi Koshiba
Física
Físic japonès.
Doctorat en física per la Universitat de Rochester 1955, als Estats Units d’Amèrica Fou professor adjunt de l’Institut d’Estudis Nuclears de la Universitat de Tòquio 1958-63, universitat de la qual fou professor associat 1963, professor 1970-87 i, des del 1987, professor emèrit del Centre Internacional de Física de les Partícules Elementals d’aquesta universitat Fou també director del Laboratori de Física d’Altes Energies i Radiació Còsmica de la Universitat de Chicago, i professor a la Universitat de Tokai 1987-97 Koshiba i el seu grup construïren un detector gegant, el Kamiokande, per a…
Jurij Aleksandrovic Šaporin
Música
Compositor rus.
A Kíev compaginà la filologia amb estudis de piano, violoncel i composició Installat a Sant Petersburg, estudià al Conservatori amb N Sokolov, M Šteinberg i N Cerepnin 1913-18 El 1919 hi cofundà el Gran Teatre Dramàtic, i amb B Asaf’ev i d’altres s’encarregà de l’Associació de Música Contemporània A partir del 1936 impartí classes de composició i instrumentació al Conservatori de Moscou També fou secretari de la Unió de Compositors soviètics Molt interessat pel text poètic i teatral, i amic d’A Blok, Je Zam’atin i V Majakovskij, basà bona part de la seva obra en textos literaris Escriví una…
Sali Berisha

Sali Berisha
© OTAN
Política
Polític albanès.
Metge de professió, el 1990 fundà el Partit Democràtic PD, poc abans de la fi del règim comunista 1991 President en les eleccions del 1992, perseguí els antics càrrecs comunistes i cercà d’introduir l’economia de mercat, però la inestabilitat i la corrupció minaren la seva gestió El 1994 perdé un referèndum per a augmentar els poders del president El 1996 guanyà de nou les eleccions, però l’oposició socialista l’acusà de frau i boicotejà el seu govern L’estafa dels crèdits del 1997 obrí una crisi que l’obligà a formar un govern de concentració i a convocar eleccions anticipades el 1998, que…
Pere Galceran de Pinós i de Mallorca
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galceran II de Pinós), Bagà, etc., com el seu pare Pere Galceran (I) de Pinós.
Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut, i després Ot de Montcada En arribar a la majoritat, mantingué un plet amb el seu padrastre a causa de l’administració dels seus béns Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353 També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor Tingué també dissensions amb els Cardona el 1316 el vescomte Ramon…
Germà Bel i Queralt

Germà Bel
Economia
Economista.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1986, feu estudis de postgrau a la universitat de Chicago, on obtingué un màster 1988 i el 1993 es doctorà en economia a la Universitat de Barcelona, d’on és professor des del 1992 i, des del 2003 catedràtic d’economia Ha estat també professor visitant a la universitat de Cornell EUA en 2004-2005 i posteriorment també a les de Harvard 2005-2006, Puerto Rico 2009 i al European University Institute de Florència 2009 Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya 1980, ha estat assessor econòmic a la Diputació de Barcelona 1989-90, del ministeri d’…
Tomàs Garcés i Miravet
Literatura
Música
Història del dret
Escriptor i advocat.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…
, ,