Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Joan Gil Miralles
Música
Pianista i compositor.
Començà els seus estudis musicals a Barcelona i el 1852 es traslladà a Madrid per continuar la seva formació pianística Se sap que en aquesta ciutat actuà juntament amb el pianista nord-americà LM Gottschalk Oferí concerts també a Saragossa, Tarragona, la seva ciutat natal, Reus, i a l’estranger Entre el 1886 i el 1889 dirigí la capella de música del monestir d’El Escorial Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi Compongué i li foren editades diverses obres per a piano, dins l’estil de saló, entre les quals destaquen Le Chant de Ninon i peces ballables
,
Adelina Patti
Música
Soprano italiana.
Filla d’un matrimoni de cantants, nasqué durant una gira de concerts dels seus pares per Espanya La família es traslladà als Estats Units, on Adelina inicià els estudis de cant amb tan sols sis anys Quan en tenia vuit ja viatjava pel país fent concerts, primer amb el seu cunyat M Strakosch i el violinista Ole Bull i més endavant amb el pianista LM Gottschalk Feu el seu debut operístic el 1859 a Nova York, amb Lucia de Lamermoor , i el 1861 es presentà a Europa, al Covent Garden de Londres, amb La sonnambula A partir d’aleshores la seva fama anà creixent i es convertí en una de…
Federico Guzmán Frías
Música
Pianista i compositor xilè.
Era net de Fernando Guzmán, un destacat pianista argentí que s’establí a Xile el 1822 Estudià amb el seu pare, també pianista, i fou un nen prodigi que a vuit anys oferí els seus primers concerts El 1866, arran de la visita a Xile de LM Gottschalk, aquest li donà algunes classes i el prengué com a deixeble, de manera que Federico es traslladà a París Allí estudià amb A Biffet i A Groot El 1869 retornà a Santiago, on feu diverses gires de concerts, i difongué les obres de F Chopin per tot Hispanoamèrica i els Estats Units Anà al Perú el 1871 i s’establí temporalment a la capital,…
Ignacio María Cervantes Kawanag
Música
Compositor cubà.
Estudià amb LM Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch Alkan i AF Marmontel En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes que, tot i…
Sebastián Iradier Salaverri
Música
Compositor basc.
Es formà en l’àmbit religiós a Vitòria i a Salvatierra El 1833 marxà a Madrid a estudiar composició, i aviat fou conegut en els ambients de la cort, per la qual cosa renuncià a la seva plaça d’organista i sagristà a Salvatierra Des del 1839 fou professor de solfeig i cant al Real Conservatorio de Madrid, mentre participava activament en la vida musical i associacionista de la ciutat Considerat un liberal a qui agradava la bona vida, freqüentava els salons de la burgesia i l’aristocràcia madrilenya, per a la qual compongué un gran nombre de peces de saló, sobretot cançons i valsos corejats El…
Txomin Badiola
Escultura
Escultor basc.
Estudià a la facultat de belles arts de Bilbao, d’on anys més tard fou professor Es donà a conèixer al començament dels anys vuitanta, juntament amb altres escultors bascos com Pellu Irazu, ABados, entre d’altres En un primer moment combinà pintura i escultura, però cap a la meitat dels anys vuitanta es decidí per aquesta, tot i que sovint hi incorpora el color Influït pel minimalisme, el constructivisme i actituds com la de Beuys i el també basc Oteiza de qui fou comissari en una retrospectiva el 1988, les seves escultures expressen el joc de tensions entre les formes simples dins d’unes…
Jordi Pons i Sanjinés

Jordi Pons i Sanginés
© Arxiu J. Pons
Alpinisme
Alpinista, esquiador, cineasta i escriptor.
S’inicià a l’Agrupació Excursionista Pedraforca i al Club Muntanyenc Barcelonès, on formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM També és soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC El 1960 entrà al Grupo de Alta Montaña Español GAME Entre les nombroses escalades i ascensions de dificultat realitzades als Pirineus, als Alps i a les Dolomites, destaquen les primeres ascensions estatals a les tres grans parets nord dels Alps Cerví 1962, Eiger 1964 i Grans Jorasses 1967 Fou membre de les primeres expedicions estatals als Andes amb ascensions absolutes al Huascarán Sud per l’aresta NE 1961 i al…
, ,
Antonio Resines
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic castellà Antonio Fernández Resines.
De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…
Elvira Quintillà i Ramos

Elvira Quintillà
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica, de teatre i de televisió.
Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i Plácido 1961,…
,
Vicent Salavert i Roca
Historiografia catalana
Medievalista i arxiver.
Vida i obra Estudià la història política i de les institucions a partir de les fonts arxivístiques Es llicencià en història a la Facultat de Filosofia i Lletres de València i aconseguí, el 1943, el càrrec de facultatiu d’arxius a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou posteriorment secretari i subdirector Com a resultat de les recerques dutes a terme en aquesta institució, es pogué doctorar a Madrid el 1950 amb la tesi La conquista de Cerdeña Negociaciones diplomáticas preparatorias El 1962 es traslladà a Madrid per dirigir el Registre General de la Propietat Industrial i…