Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Damiano Damiani
Teatre
Director i guionista de cinema italià.
Estudià a l’Acadèmia de Brera de Belles Arts de Milà S’inicià en la direcció artística i en el gènere documental, i a la dècada de 1960 començà a dirigir films de ficció, amb predomini del gènere d’intriga, acció i policíac sovint inspirats en la màfia, cosa que li comportà problemes amb la censura, com ara Il Rossetto 1960, Il giorno della civetta 1968, La moglie più bella 1970, Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica 1971, L'istruttoria è chiusa dimentichi 1972, Perché si uccide un magistrato 1975, Io ho paura 1977, L’avvertimento 1980, Pizza…
Salvatore Giuliano
Història
Bandoler sicilià.
El 1943 formà una partida de bandolers a la Sicília occidental i es posà al servei dels aliats amb la idea de separar Sicília de l’estat italià S'alià amb l’ala dreta de la democràcia cristiana i ajudà a reprimir les reivindicacions dels camperols comunistes matança de Portella della Ginestra, 1947 La màfia, amb la qual estava molt connectat, el féu assassinar, segons sembla, pel seu lloctinent Gaspare Pisciotta La seva figura passà a la llegenda siciliana FRosi realitzà un film basat en la seva història Salvatore Giuliano 1962
Mario Puzo
Literatura italiana
Escriptor nord-americà d’origen italià.
Periodista de professió, les seves novelles versen sobre el món dels immigrats italians als Estats Units, molt especialment en l’aspecte de les vinculacions d’aquests a la màfia Aconseguí una notable popularitat, sobretot a partir de l’adaptació al cinema de la seva novella The Godfather 1969 per FFCoppola el 1972 Altres novelles seves són The Dark Arena 1955, The Fortunate Pilgrim 1964, Inside Las Vegas 1977 i Salvatore Giuliano 1984, sobre el bandoler sicilià d’aquest nom, The Fourth K 1991, The Last Don 1996 i, pòstumament, Omertà 2000
Martin Scorsese

Martin Scorsese
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968 Mean Streets 1973 Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes New-York, New-York 1977 The Last Waltz 1978 Raging Bull 1980 After Hours 1986, guardó de Canes al millor director The Last Temptation of Christ 1988, ficció sobre…
Leonardo Sciascia
Leonardo Sciascia
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor sicilià.
La seva obra palesa la preocupació per la societat siciliana i pel poder de la màfia, a través d’una mescla d’història i de ficció Reflectí aquesta temàtica en novelles Le parrocchie di Regalpetra , 1956 A ciascuno il suo , 1966 Todo Modo , 1974 La scomparsa di Majorana , 1975 Candido , 1977 1912+1 , 1986 Il Cavaliere e la morte , 1988 etc, narracions Gli zii de Sicilia , 1958, assaigs Pirandello e la Sicilia , 1961 Il caso Moro , 1978 A futura memoria , 1989, obres teatrals L’onorevole , 1965 i el diari Nero su nero 1979 En 1975-77 fou regidor a l’Ajuntament de Palerm com a…
Giulio Andreotti

Giulio Andreotti
© OTAN
Política
Polític italià.
Durant els anys que cursà dret a la Universitat de Roma 1942-45, fou cap del moviment dels estudiants catòlics Diputat democratacristià ininterrompudament des del 1946, es formà a l’ombra d’Alcide De Gasperi, a les ordres del qual fou subsecretari d’Estat els anys en què aquest fou primer ministre Després de la mort de De Gasperi, esdevingué un dels líders més prominents de la Democràcia Cristiana ocupà, d’ençà del 1954, diversos ministeris entre els quals cal esmentar els de Finances, Defensa, Indústria i càrrecs parlamentaris de primer ordre, a més de presidir els governs dels anys 1972,…
Danilo Dolci
Arquitectura
Política
Arquitecte, poeta i reformador social italià.
El 1952 s’establí a Sicília, on fundà el Borgo di Dio, per a orfes, a Trappeto Destacà per la seva promoció del desenvolupament social, les accions de protesta no violenta i les denúncies contra les activitats de la màfia El 1958 rebé el premi Lenin de la pau per les seves activitats socials i pacifistes, de base catòlica Obres seves són Inchiesta a Palermo 1957, que li proporcionà el premi Viareggio 1958, Una politica per la piena occupazione 1958, Spreco 1960, Inventare il futuro 1972, Nuova bozza di Manifesto 1989, Nessi tra esperienza, etica e politica 1993, etc En poesia…
Sergio Mattarella

Sergio Mattarella
© Presidenza della Repubblica Italiana
Política
Jurista i polític italià.
Graduat a la Universitat La Sapienza de Roma 1984, fins al principi dels anys vuitanta exercí d’advocat i fou professor universitari, amb una nombrosa producció acadèmica sobre dret constitucional El 1980 la màfia assassinà el seu germà gran, governador de Sicília El 1983 fou elegit diputat al Parlament per la Democràcia Cristiana , partit del qual n’esdevingué dirigent Revalidà el càrrec fins el 2008, i des del 1984 protagonitzà la renovació del partit que el 1994 desembocà en la creació del Partito Popolare Italiano, posteriorment integrat al Partito Democratico Fou ministre…
Héctor Alterio Onorato
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic argentí.
El 1950 constituí un grup escènic independent i a partir del 1968 inicià la seva activitat cinematogràfica Des del 1974 resideix a l’Estat espanyol Entre les seves primeres interpretacions es destaquen Don Segundo Sombra 1969 de M Antín, La mafia 1971 de SL Torre-Nilsson, Cría cuervos de C Saura, i Arriba Hazaña 1977 de J Chávarri Després ha interpretat, entre d’altres, Las huellas borradas 1999 d’E-GLipschutz, Plata quemada 2000 de MPiñeyro, Mi abuelo es un animal 2000 de MBarroso, Sé quién eres 2000 de PFerrerira, Esperando al Mesías 2000 de DBurman, El hijo de la novia 2001 de JJCampanella…
Claude Goretta
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suís.
Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973, Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes, La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’antisemitisme a partir dels darrers…