Resultats de la cerca

Orfe a set anys, treballà en diversos oficis en la seva peregrinació per Rússia, mentre es procurava una formació autodidàctica En una primera època combinà el realisme rus amb el Romanticisme revolucionari A Čelkhaš 1895 i a l’obra dramàtica Na dne ‘Baixos fons’, 1901 tracta de la condició humana dels marginats A les novelles Forma Gordejev 1899 i Troje ‘Tres’, 1900 mostra l’evolució de la burgesia i el naixement del proletariat, mentre presenta l’obrer com a lluitador en aquest aspecte es destaca Nil, personatge de l’obra dramàtica Meščane ‘Petits burgesos’, 1902 De tota la seva obra…

Fill del compositor Dmitrij Šostakovič , ha estat considerat un dels més destacats intèrprets de l’obra del seu pare, del qual ha estrenat peces tan importants com la Simfonia núm 15 i el Concert per a piano i orquestra núm 2 De molt jove decidí dedicar-se a la direcció d’orquestra, i es formà musicalment a Moscou Amplià coneixements amb directors tan eminents com G Roždestvensijy i I Markevitch El 1963 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, i tres anys després, de l’Orquestra Simfònica Estatal de l’URSS, de la qual arribà a ser el titular —el darrer abans de…

Afiliat al partit socialdemòcrata 1898, més tard passà als bolxevics 1903 Representant del primer govern soviètic a la Gran Bretanya 1917 Comissari d’afers estrangers 1930-39, aconseguí el reconeixement de l’URSS a la Societat de Nacions 1935

Estudià amb Galina Turščaninova i Zakhar Bron A deu anys guanyà el primer premi del concurs Wieniawski de Polònia en la categoria júnior, i el 1990 el Carl Flesch Posteriorment es traslladà a Tel-Aviv, on debutà amb la Filharmònica d’Israel la temporada 1990-91 Dins la seva curta, però brillant trajectòria internacional, ha actuat al costat de les principals orquestres i directors, com Abbado, Mehta, Giulini i Barenboim, i disposa ja d’una important discografia Debutà a Barcelona el 1995, amb l’orquestra del Maggio Musicale Fiorentino, sota la batuta de Zubin Mehta, interpretant el Concert en…

A 15 anys publicà la primera collecció de poemes, Na belykh ostrovakh ‘A les illes blanques’, 1910 De la poesia “pura” passà a considerar l’art “com a arma per a lluitar per la nova vida” 1930 Kíev 1935, Leto ‘L’estiu’, 1936 La seva obra Les roses i el raïm obtingué el premi Lenin 1960 Traduí a l’ucraïnès els clàssics russos i fou també etnògraf i folklorista

Treballà des de linotipista fins a empassa-sabres i faquir, i lluità en la guerra civil Arribat a Peterburg 1920 i protegit per Gor'kij, entrà a formar part dels “Germans Serapis”, i el 1921 començà a publicar les seves experiències Partizany ‘Guerrillers’, 1921, Bronepojzd 14-69 ‘El tren blindat 14-69’, 1922 i Cvetnyje vetra ‘Vents de colors’, 1923, on palesa un bon coneixement dels ambients que descriu Després del 1925 canvià d’estil, i es dedicà a manifestar la primitivitat de l’escriptor i del seu món Tajnoje tajnykh ‘Misteri dels misteris’, 1927, Pokhoždenija fakira ‘Viatges d’un faquir…

Es distingí com a constructor de diversos models d’avions, militars i comercials El 1933 projectà el Maksim Gor’kij , que el feu famós Fou detingut el 1937 i hagué de sofrir captiveri fins el 1941 Prosseguí els seus treballs i construí altres avions de grans dimensions Rebé el premi Stalin i el Lenin 1957 El model TU-114 destacà per les seves dimensions Juntament amb el seu fill Alexej Andrejevič Tupolev Moscou 1925 — 2001 dissenyà el modern TU-144, avió supersònic de transport que trencà la barrera del so el 1969 Aquest darrer continuà els seus treballs en la construcció d’…

A divuit anys s’enrolà a l’Exèrcit Roig i lluità a la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit de molta gravetat L’experiència bèllica marcà la seva vida i tota la seva producció literària Un cop desmobilitzat, estudià a l’Institut Literari Maksim Gorckij de Moscou, on es graduà el 1951 El 1959 publicà la seva primera novella, Un tros de terra , sobre la vida d’un soldat ras a la guerra, a la qual seguiren No s’ha d’avergonyir els morts 1961 i Juliol 1941 1964, crítiques amb l’estratègia militar que conduí a les primeres derrotes durant l’ofensiva alemanya El 1979 obtingué el…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre 1991 i en filologia italiana per la Universitat de Barcelona 2001, amplià estudis a Londres i a Berlín 1999-2001 inicià la seva carrera amb La lliçó 1996, d’Eugène Ionesco Posteriorment dirigí al Teatre Grec  El malaguanyat , una recreació escènica de la novella de Thomas Bernhard 1997, i El vuitè sentit  1998, dramatúrgia basada en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti, amb direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo El 1999 estrenà la seva pròpia obra Dies de Festa , i Ària del diumenge , dramatúrgia…

Llicenciat 1984 en filologia russa i bielorussa per la Universitat Estatal de Gomel’ i doctorat 1989 per l’Acadèmia de Ciències de Bielorússia, ha treballat com a professor Al principi de la dècada de 1980 s’involucrà activament en diverses iniciatives a favor de la democràcia i formà part de l’anomenat Partit Clandestí Bielorús “Independència”, que tenia per objectiu promoure la segregació de Bielorússia de la Unió Soviètica i la formació d’un estat independent i democràtic Coorganitzà les primeres protestes antisoviètiques 1987-88 Participà en la fundació de l’associació de joves escriptors…