Resultats de la cerca

Ordenat de prevere el 1920, aviat s’interessà per la poesia, n’escriví diversos reculls i també obtingué algun premi La seva obra poètica s’adscriu a la tradició de l’Escola Mallorquina i mostra especial atenció pels temes religiosos i paisatgístics Pel que fa a la seva tasca com a investigador, fou un estudiós de l’eremitisme mallorquí, sobre el qual reuní abundant documentació També realitzà diversos estudis sobre la història local d’Alaró Entre les seves publicacions sobresurten Una flor del desierto ermitaño Juan de la Concepción, Mir y Vallés, natural de Alaró 1942, Nuestra Señora del…

Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines Collaborador de Quadrado i director del Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, de la qual fou president 1899-1917, publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles

Membre de l’Escuderia Desvern i primer pilot de l’equip Humet, es proclamà campió d’Espanya de kàrting 1973 al volant d’un kart amb motor MTK Arisco També guanyà el Campionat de Catalunya 1973, amb la victòria al premi Ciutat de Granollers i al circuit de Les Mallorquines Guanyà les 6 Hores Internacionals de Barcelona 1974 amb Andrés Vidal

A partir del 1918 fou regidor, batlle de Palma 1920 i 1921-22 i diputat provincial 1923, 1924 pel partit maurista Mort Antoni Maura, acceptà la disciplina de Francesc Cambó, i el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca Del 1933 al 1936 fou diputat a les corts per aquest partit Com advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants

Obtingué l’usdefruit de les costes de Tunísia i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Les forces mallorquines defensaren Bugia del seu atac 1515 L’any següent conquerí Alger i Tilimsen Per corrupció del seu nom hom l’anomenà Barba-rossa , bé que aquesta denominació fou aplicada principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

Germà d’Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús Aixecà els plànols de l’església de Capdepera, d’estil bizantí Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca 1929, El Islam en Mallorca 1934 i El hombre primitivo en Mallorca 1941-42 en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l’existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines Desplegà una gran activitat com a conferenciant

Obtingué el dret d’utilitzar les costes de Tunis i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Atacà Bugia 1515, defensada per les forces mallorquines L’any següent s’emparà d’Alger i Tlemcen Per corrupció del seu nom fou anomenat Barba-rossa a l’Occident cristià, bé que hom aplicà aquesta denominació principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

Fill de Guillem Massot i Beltran, seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable collecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines El 1984 fou publicat el seu Cançoner Musical de Mallorca

Sacerdot 1943 Des de jove residí a Menorca, on ocupà els càrrecs d’arxiver diocesà i de professor al seminari de Ciutadella Publicà novelles d’ambient històric menorquí— Xilografies menorquines 1965, Un campaner 1965 i El rellotge de caixa 1967— i el llibre de narracions curtes de divulgació històrica Estampes mallorquines del segle XVII 1975 Collaborà en la revista Serra d’Or i en altres publicacions locals La major part de la seva obra resta inèdita

Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música Autor del recull Rondaia de rondaies 1815, dins una línia que, iniciada per Quevedo, havia seguit en català Lluís Galiana, escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846 i l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851 L’obra d’Aguiló i Cortès, escrita en la forma dialectal mallorquina, és més interessant més pel seu caràcter folklòric que no pel literari