Resultats de la cerca

Fou porter del Club Universitari durant la dècada de 1910 Defensà la porteria de Catalunya en dues ocasions, ambdues contra el FC Maonès, en el desplaçament que la selecció efectuà a Menorca, al març del 1910

Lateral esquerre, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1993-94 procedent del Logronyès i romangué al club fins a l’edició 1997-98 Disputà 178 partits de Lliga i marcà 1 gol Posteriorment passà al Girondins de Bordeus, l’Sporting Maonès i el Club Futbol Premià

Fou predicador general i definidor del seu orde Escriví, entre altres obres, Nuevo método para aprender la lengua latina 1812-14, Compendio de las escelencias del puerto de Mahon en versos latinos 1819 i un Resumen de los empleos y ejercicios literarios del infatigable maonés el Dr D Juan Ramis i Ramis 1919

Fundà el Collegi Maonès, que dirigí Arran de la revolució del 1868, fou membre de la comissió municipal d’ensenyament de Maó És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa 1869, Diccionario menorquín-castellano , que deixà inacabat, i Guía de forasteros en Menorca 1864 Del 1858 al 1866 fou director del Diario de Menorca , i del Diario de Mahón fins al 1869

Reuní a casa seva una notable biblioteca balear —que comprenia també monedes, gravats i conquilles— oberta al públic i de la qual confeccionà un catàleg Entre els llibres figurava el Libro de arte de las comadres , imprès a Mallorca el 1541, una còpia incompleta de la Història de Mallorca de Joan Binimelis i manuscrits del metge maonès Mateu Orfila Part de la biblioteca uns dos mil llibres fou adquirida per Pascual Gayangos i passà el 1870 a la Biblioteca Nacional de Madrid

Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la…

S’inicià al Gavà i poc després jugà al CF Badalona 1949-51 i CE Sabadell 1951-53, ambdós a segona divisió La temporada 1953-54 ingressà al RCD Espanyol, on es convertí en un dels millors laterals esquerres de la seva història La seva carrera acabà prematurament en patir una greu lesió a mitjan temporada 1958-59 Jugà 180 partits oficials amb la samarreta blanc-i-blava, marcà vuit gols i disputà la final de Copa del 1957 Posteriorment exercí d’entrenador dels equips inferiors del club i fou segon entrenador del primer equip 1968-70 També entrenà l’Olot, el Lleida, el Tortosa, el Terrassa, l’…

Enquadernador pertanyent a la nissaga d’impressors Fàbregues, visqué el fet teatral com a autor, actor del repertori romàntic i de les seves pròpies obres i director Conegut com a actor amb el nom de Pau Cóc , participà activament en el teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864, del qual fou promotor i adreçà als seus membres el breu text teòric Reseña del arte cómico y dramático 1866 Com a autor teatral escriví diversos sainets populars de costums Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala , 1899 Adoración de los Reyes Magos , 1892 Entremès de ses flassades i  Dony Pere…

Després de cursar estudis eclesiàstics es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1882 Fou cap del partit republicà de Menorca separat tanmateix de la política activa abans del 1931, no deixà d’influir a través de les seves collaboracions en el diari maonès “La Voz de Menorca” fins el 1936 Soci fundador de l’Ateneu de Maó 1905, hi tingué càrrecs directius Collaborà en la “Revista Jurídica de Cataluña” 1920-25, en la “Revista General de Legislación y Jurisprudencia” 1925-36 i en el “Boletín de la Reforma Agraria” 1933 Com a estudiós del folklore menorquí collaborà en l’Arxiu d’…

Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou elegit diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears 1812 La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 i, segons estudis recents,  Principis de la lectura menorquina , publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d’ Un Maonès La resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure…