Resultats de la cerca

Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant

Filla de Roger Bernat II , comte de Foix, i d’Ermengarda de Narbona El 1256 es casà amb Àlvar d’Urgell , que havia allegat la invalidesa d’un matrimoni anterior amb Constança de Montcada Malgrat una primera sentència desfavorable, el nou matrimoni fou declarat vàlid Jaume I feu envair el comtat d’Urgell, i el matrimoni s’hagué de refugiar a Foix 1267

Filla d’Isabel I de Jerusalem i de Conrad de Montferrat Succeí la seva mare en el regne titular de Jerusalem installat a Acre El 1206 fou pactat el seu matrimoni amb Pere I de Catalunya-Aragó, si aquest efectuava una expedició a Terra Santa abans de Tots Sants del 1207 i obtenia la dissolució del seu matrimoni amb Maria de Montpeller El papa Innocenci III no s’avingué a anullar aquest matrimoni El 1210 Maria I es casà amb Joan de Brienne

Pel tractat de Monteagudo fou promesa en matrimoni a Jaume II de Catalunya-Aragó, i foren celebrades les noces a Sòria 1291 Aquest matrimoni, no consumat per la poca edat d’Isabel, fou trencat per Jaume II, que es casà 1295 amb Blanca de Nàpols, i Isabel retornà a Castella el 1296 El 1303 els conjurats contra Ferran IV de Castella volgueren casar-la amb Alfons de la Cerda, però Maria de Molina s’hi oposà El 1310 fou contractat el seu matrimoni amb el duc Joan III de Bretanya, que fou efectuat el 1311, i el marit li féu donació del vescomtat de Llemotges

Filla de Thomas Boleyn i dama d’honor de la primera muller d’Enric VIII, Caterina d’Aragó El seu matrimoni fou un element d’ordre personal que intervingué en les tensions i la ruptura d’Enric VIII amb l’església de Roma Enric VIII, cap de l’església anglesa des del 1531, obtingué, dos anys després, de l’arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer , l’anullació del seu primer matrimoni i feu públic el seu casament amb Anna La Santa Seu declarà vàlid el primer matrimoni i excomunicà el rei anglès 1534 Anna Bolena, mare de la futura reina d’Anglaterra Elisabet…

Filla de Joan, duc de Clèves, cap protestant alemany, i quarta muller d’ Enric VIII El seu matrimoni amb el rei d’Anglaterra 1540 fou negociat per Thomas Cromwell , vicari general de l’Església anglicana, per motius polítics però, pocs mesos després, Enric VIII feu anullar aquest matrimoni

Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria El seu germà Felip IV pactà el seu matrimoni amb l’arxiduc Ferran, rei d’Hongria i de Bohèmia i més tard emperador Ferran III es casà amb ell per poders el 1629 i en persona, a Viena, el 1631 Anteriorment, a causa de la diferència de religió, no reeixí un projecte de matrimoni amb Carles I d’Anglaterra

Filla i hereva d’Arnau de Caboet mort el 1170, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan 1199

Cursà estudis universitaris a Leipzig, i musicals amb el seu pare A divuit anys entrà al servei del comte de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, on romangué tota la vida En les seves obres, poc conegudes, hom troba indicis de l’estil galant de la influència italiana que caracteritza el seu germà Johann Christian, però en les últimes, d’estil coral sobre texts del poeta Johann Gottfried Herder, amb el qual collaborà sovint, hi ha elements originals

Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes