Resultats de la cerca

Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes

El 1751 fou nomenat director de l’Académie de France a Roma Cal destacar-ne els medallons del palau Soubise París, la cúpula de San Luigi dei Francesi Roma i els cartons amb la Història del Quixot per a la fàbrica de tapissos de Beauvais Ais de Provença

Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d’Automne Participà en exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l’efígie de Pi i Margall 1932 Exposà a La Quinzaine d’art espagnol de París 1942 a la Galerie Charpentier Hi ha obres seves a París i a Nova York Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l’art català de l’època

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i a l’Escuela Superior de la Academia de San Fernando, a Madrid En escindir-se el gremi d’escultors i de tallistes a Barcelona, optà per acollir-se al gremi d’aquests darrers Durant l’ocupació napoleònica treballà a Mallorca són obra seva els medallons del presbiteri de l’església de la cartoixa de Valldemossa i el mausoleu del marquès de la Romana conservat a la seu de Palma Mallorca Posteriorment exercí els càrrecs de vicesecretari de l’Academia de San Fernando i d’escultor de cambra de Ferran VII

Premi de Roma del 1811 Es relacionà amb Canova a Itàlia Membre de l’Institut de França i professor de belles arts a París 1826 Les seves millors obres són els nombrosos medallons-retrat de grans contemporanis, de continguda vehemència, a mig camí entre el fogós Romanticisme francès i les suavitats de l’estil germànic Tingué molta relació amb els intellectuals i els artistes alemanys, i fins i tot en retratà alguns Goethe, Schiller, Tieck, CDFriedrich, etc També és autor de diverses estàtues i busts Contrari a Lluís Napoleó, s’exilià el 1851, però tornà l’any següent

En les seves primeres novelles analitza la psicologia de la dona de classes benestants D’aquest primer període són les novelles Książe ‘El príncep’, 1907 i Narcyza ‘Narcís’, 1911 Posteriorment emmarcà aquesta temàtica en el context de la lluita de classes, com es reflecteix a Granica 1935, Romans Teresy Hennert ‘L’aventura amorosa de Teresa Hennert’, 1923 i Niecierpieliwi ‘Els impacients’, 1939 La dimensió social de la seva obra anà prenent més i més importància, i culminà amb les narracions de Medaliony ‘Els medallons’, 1947, sobre la vida als camps de concentració polonesos Fou…

Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall i …

Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…

Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a exposar els anys setanta Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i JV Foix , que l’influïren, com també Jacint Verdaguer , amb el qual comparteix la visió tellúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les…