Resultats de la cerca

Es graduà el 1936 en medecina i botànica a Cambridge, on el 1942 es diplomà en medecina i cirurgia i el 1971 obtingué un doctorat honorífic Després de treballar com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1945 anà als EUA, i s’incorporà a la Universitat de Minnesota com a investigador al departament de cirurgia El 1949 començà la recerca sobre transtorns intestinals Amb l’objectiu de mesurar el gruix de la paret intestinal, aplicà la tecnologia d’un simulador militar de detecció de radars i aconseguí les primeres imatges de teixits vius per ultrasons,…

Llicenciada 1979 i doctorada 1991 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és especialista en l’estudi preimplantacional dels embrions Ha estat directora del Laboratori de Fecundació in Vitro del Departament de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus 1982-2004, on des del 2005 és directora del Servei de Medecina Reproductiva Des del 1998 és coordinadora del curs de Biologia Reproductiva i de Tècniques de Reproducció Assistida de la mateixa institució junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona Del 2005 al 2008 dirigí el grup de recerca sobre cèllules mare…

Llicenciat a Barcelona el 1946 i doctorat a Madrid el 1952, catedràtic de fisiologia de les universitats de Granada 1957 i Saragossa 1958, de la qual fou degà 1977-80 i on es retirà el 1991, treballà a Houston sobre temes de biofísica i pedagogia de la fisiologia És autor, entre altres, de Lecciones de Bioquímica, Lecciones de Fisiología i d’un text de química física Fou també el primer director del Collegi Universitari d'Osca 1973 i membre 1983 de la Reial Acadèmia de Medecina de Saragossa

Abandonà els estudis de medecina pel periodisme i el 1949 començà a exercir a '“La Sicília” El 1955 s’incorporà com a corresponsal a La Gazzetta dello Sport , un dels primers diaris esportius d’Itàlia i d’Europa, que dirigí del 1983 al 2002 Fou guardonat amb la medalla de l’Orde Olímpic 1996, el premi Ischia Internacional de periodisme 1998 i el premi Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu 2008 pel seu compromís ètic i solidari en aquesta activitat Publicà també novelles i reportatges d’un clar compromís social, com ara Una vita in rosa 2002, Libertà dietro le…

Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta…

Fill d’un metge homeòpata, es llicencià en medecina a la universitat de Barcelona i obtingué l’especialitat d’anàlisis clíniques, amplià estudis a Munic i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre la reacció de Wasserman El 1909 fundà a Barcelona l’Institut Central d’Anàlisis, pioner de les anàlisis clíniques, bacteriològiques i químiques En 1928-29 patentà la flèbula d’anàlisis, aparell per a extraure mostres de sang per a l’anàlisi, i la flèbula de transfusions, per a efectuar transfusions indirectes, les primeres realitzades a l’estat espanyol El 1940 fundà amb els seus fills…

Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960 Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia 1962 i …

Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…