Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Lluís Beltran i Besante
Metge.
Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó El 1841 fundà l’Institut Mèdic Valencià, del qual fou president Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià
Dioscòrides Pedani
Metge grec.
En la seva obra De Materia Medica fa la descripció de 600 plantes i n'explica les propietats medicinals, coneixements que adquirí en els nombrosos viatges fets amb l’exèrcit romà per les províncies de l’Imperi
Francesc de Paula Aguilar i Garriga
Farmàcia
Farmacèutic.
Fabricà i industrialitzà per primera vegada a la península Ibèrica els grànuls medicinals simples L’any 1865 portà, juntament amb Letamendi, la direcció de l’hospital de colèrics d’Hostafrancs, a Barcelona S'exilià després de la revolució del 1868 i es distingí més tard pels seus esforços per tal d’evitar la introducció d’especialitats farmacèutiques estrangeres
Pere Claver Palau i Ferrer
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Fou un dels impulsors de la fundació de la Societat d’Història Natural de Balears i estudià la flora de Mallorca i, especialment, la de Cabrera Publicà Les plantes medicinals baleàriques 1954, reeditat el 1981 i el 1983 i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de l’illa de Cabrera i dels illots que l’envolten 1976
Carles de Gimbernat
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, fill del cirurgià Antoni de Gimbernat.
Viatjà per Europa i traduí algunes obres mèdiques El 1808 publicà Manual del soldado español en Alemania, amb notícies d’aquell país S'estigué principalment a Itàlia, on estudià les aigües medicinals i es dedicà també a la geologia alpina, temes sobre els quals publicà treballs Es preocupà també per les malalties contagioses Fou vicedirector del Gabinete de Historia Natural de Madrid Llegà a Barcelona una collecció de minerals per a la creació d’un museu geològic
Miquel Blanc i Grau
Literatura catalana
Folklorista i erudit.
Químic d’ofici, ha publicat obres d’evocació costumista i sobre la llengua i la cultura popular de la comarca del Matarranya en general, i de Calaceit, vila dels pares, en particular Refranyer del Matarranya 1983, Garba Mil paraules de Calaceit 1994, La fauna del Matarranya 1998, Històries i romanços Calaceit entre 1880 i 1930 2001 i Les plantes medicinals del Matarranya 2003 Ha estat editor literari de Toda una vida Memorias de un calaceitano 1997 del seu pare, José Blanc Sanmartín, i De Calaceite a Mauthausen memorias 1905-1976 2005 de Raimundo Suñer
Pere Jaume Esteve
Filosofia
Metge i humanista.
Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes …
Isabel Llorach i Dolsa
Sociologia
Figura destacada de la vida cultural i social barcelonina.
Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946…
Jaume Menós i de Llena
Metge.
Residí a Manresa, i cursà els estudis a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1757 Concorregué, el 1755, a una plaça de practicant segon a l’Hospital de la Santa Creu Més tard, el 1765 es presentà a unes oposicions al mateix hospital, on treballà i es feu càrrec de la sala de bressols o de desnonats Fou membre de l’Acadèmia Catalana de Medicina El 1777 se’n anà a Amèrica Hi acompanyà, com a metge militar, juntament amb el doctor Francesc Puig, l’expedició del virrei Cevallos a La Plata, amb la finalitat d’evitar l’avançada portuguesa Autor prolífic, entre les seves obres cal subratllar…
Pierre-Marie Alexis Millardet
Agronomia
Metge i botànic francès.
Llicenciat en medicina a París 1861, on s’interessà especialment per les plantes medicinals, posteriorment estudià a les universitats alemanyes de Heidelberg i de Fribourg-en-Brisgau, on se centrà en l’estudi de monocotiledònies i líquens El 1869 fou nomenat professor de botànica a la Universitat d’Estrasburg, i el 1872, de la de Nancy Ben aviat entrà en contacte amb la regió vinícola de Bordeus, on la filloxera Phylloxera vastatrix causava molts danys Traslladat a Bordeus 1876, fou el primer en concebre la possibilitat d’empeltar les varietats europees sobre portaempelts…