Resultats de la cerca

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

Baró de Meer i primer comte de Gra 1845 Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d’Espanya Liberal, lluità contra els carlins a Navarra, i el 1837 fou nomenat capità general de Catalunya durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes reorganitzà l’administració militar, protegí l’activitat econòmica i tendí a considerar el Principat com una unitat administrativa fet que molestà el govern de Madrid, que s’esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies Dugué a terme campanyes victorioses contra els carlins…

Ha treballat al CERN, on dirigí el projecte que portà el 1983 a la detecció dels bosons intermediaris, descobriment que li valgué el premi Nobel de física del 1984 compartit amb Svan der Meer

Pel setembre del 1843 fou nomenat capità general de Catalunya, amb ordres de liquidar la Insurrecció Centralista , en collaboració amb el general Prim Havent arribat davant de Barcelona, activà el bombardeig de la ciutat que ja havia iniciat el capità general interí Gil de Aballe fins que els representants de la Junta Suprema barcelonina anaren a negociar amb ell la capitulació de la ciutat Poc després fou substituït per Ramon de Meer

Comte de Villarín Es destacà en la guerra contra Napoleó 1808-14 i més tard lluità contra els independentistes del Perú assolí victòries que li valgueren el grau de general 1823, però participà en la derrota d’Ayacucho 1824 i fou repatriat En esclatar la primera guerra Carlina, comandà les forces isabelines, però aviat cedí el càrrec al general Quesada Fou capità general de València 1834-35 i de Catalunya 1838-39, on substituí el baró de Meer Més liberal que aquest, tendí a normalitzar la vida pública, però es mostrà inquiet per l’existència de grups polítics als quals atribuïa…

Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de…

Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal…

Nebot de Pròsper de Bofarull Es llicencià en dret el 1839 Aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848 Membre, també, de la de Belles Arts de Sant Jordi 1852, succeí Pau Milà i Fontanals en l’assignatura de teoria i història de les belles arts 1857-80 Fou director artístic del Teatre del Liceu des de…

Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…

Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí…