Resultats de la cerca

Compongué els llibrets de diverses òperes que, musicats per Gluck, reportaren una gran renovació del gènere melodramàtic Orfeo 1762, Alceste 1766 i Paride ed Elena 1770

És el màxim exponent del caravaggisme melodramàtic El seu estil, d’una lluminositat innatural, és d’una gran contenció de moviment Hom destaca la seva obra Santa Cecilia 1645 Palazzo Vecchio, Florència

Treballà a la revista conservadora Epokha ‘Època’, en la qual publicà la seva primera obra de teatre Mamajevoje pobojšče ‘La batalla de Mamajevo’, 1864 Idealitzà en un to melodramàtic l’antiguitat russa i la vida patriarcal Komedija o rossijskom dvorjanine Frole Skorobejeve ‘Comèdia del noble rus Frol Skorobejev', 1869

Començà treballant a Alemanya i durant la Segona Guerra Mundial anà als EUA viatjà encara, i a partir de la segona meitat del segle realitzà els films més importants de la seva obra, en un to melodramàtic Magnificent Obsession 1954, All that Heaven Allows 1955, Written on the Wind 1956, Imitation of Life 1959 Installat després a Suïssa, dirigí diversos muntatges teatrals

Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres

De realitzador de televisió passà al cinema amb la pellícula French Dressing 1963 Melodramàtic i barroc, de la seva obra destaquen les adaptacions literàries i biogràfiques Music Lovers 1969, Women in Love 1969, The Devils 1970 i Savage Messiah 1972 Altres films seus són Boy Friend 1971, Mahler 1973, Tommy 1974, Lisztomania 1975, Valentino 1977, Altered States 1980, Crimes of Passion 1984, Gothic 1987, Whore 1990, etc Dirigí també el documental Ken Russell ‘In Search of the English Song’ 1997 i la pellícula de televisió Dogboys 1998

Treballà a Suècia durant més de deu anys dirigint telefilms i pellícules, entre les quals un documental sobre el grup Abba, fins que obtingué un gran èxit internacional amb Mitt liv som hund ‘La meva vida com un gos’, 1985, que estigué nominada als Oscar al millor director i al millor guió El ressò d’aquesta pellícula li obrí les portes de la indústria americana, on ha realitzat, gairebé sempre en to melodramàtic o tragicòmic, Once Around 1991, What's Eating Gilbert Grape 1993, Something to Talk About 1995, The Cider House Rules 1999, Chocolat 2000, The Shipping News 2001, An…

Conegut també com a dibuixant, amb collaboracions a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu i d’altres Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934 Es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué un èxit notable Madame 1932, Montparnasse 1934, La família Bartolí 1935 i Lilí vol viure 1935, entre d’altres Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb…

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M…

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons   Collaborà com a dibuixant a les publicacions  Nanu 1915, Iberia ,  La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem  Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934, però es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué força èxits  Madame 1932, Montparnasse 1934 —premiada per la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur…