Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Guillaume de Melun
Història
Militar
Militar való.
Marquès de Risbourg, gran d’Espanya i cavaller de l’orde del Toisó d’Or Fou coronel del regiment de guàrdies valones al servei de Felip V Nomenat capità general de Catalunya 1725-35, la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat això l’induí a no implantar-li la lleva forçosa de soldats Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència El 1729…
Robert II de França
Història
Rei de França (996-1031).
Fill i successor d’Hug I Educat per Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II Per motius polítics es casà amb diferents dones, que rebutjà, per la qual cosa fou excomunicat Fomentà la treva de Déu, s’enfrontà amb la noblesa feudal i recuperà els comtats de Dreux 1015 i de Melun 1016 i el ducat de Borgonya 1016
Jacques Amyot
Filosofia
Humanista francès.
Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França
Felip I de França
Història
Rei de França (1060-1108).
Fill d’Enric I i d’Anna de Kíev Malgrat el seu títol de Rex francorum , el seu poder fou encara nominal fora dels dominis de la corona Volgué controlar el comtat de Flandes mitjançant el seu candidat Arnulf III, però fou derrotat 1071 per Robert I el Frisó Intrigà, així mateix, contra Guillem I d’Anglaterra, amb l’ajut del fill d’aquest, Robert II de Normandia 1078 Pel seu matrimoni illícit amb Bertrada de Montfort 1092 fou excomunicat 1095, però més tard li fou aixecada la condemna 1105 Amplià els patrimonis de la corona amb el Gatinès 1068, el Vexin 1082 i el vescomtat de Bourges 1100
Francesc Tosquelles i Llauradó
Psiquiatria
Metge psiquiatre.
Estudià a Barcelona i París Collaborà amb el professor EMira i López Exercí a l’Institut Pere Mata, de Reus 1933-37 Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit de la República Exiliat a França l’any 1939, reorganitzà l’hospital psiquiàtric de Sant Alban-sus-Limanhòla Llenguadoc, que convertí en el centre d’estudi i d’animació de la psicoteràpia institucional Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics Fou cap de serveis a l’hospital de La Candèlia a Agen Gascunya i cap de serveis de psiquiatria de l’hospital general de …
Jean Fouquet
Pintura
Pintor francès.
Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de LBAlberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts La seva producció pot ésser dividida en dos grups l’obra pictòrica sobre taula i la d’illuminació de manuscrits en ambdues excellí En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII Musée du Louvre, que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun ~1450, el…
Pierre Certon
Música
Compositor francès.
Vida Ordenat de sacerdot, treballà a Notre-Dame de París des del 1529 i a la Sainte-Chapelle el 1532 El 1536 fou promogut a mestre de cor de la institució, lloc que va conservar fins a la seva mort Obtingué una canongia a Melun Illa de França, diversos honors i, cap al final de la seva vida, els favors d’un mecenes, el senyor de Villeroy Mantingué contactes amb els principals actors de l’escena musical parisenca del seu temps Pierre Attaingnant, Thomas Champion i Claudin de Sermisy, amb motiu de la mort del qual escriví una deploració inspirada en la que Josquin Des Prés…
Marcel Durliat
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg francès.
Fill d’una família obrera sense gaires recursos, de petit es revelà tan brillant durant els cursos complementaris de Rougemont-le-Château, que fou admès a l’Ecole Normale d’Instituteurs de Vesoul a setze anys Posteriorment, fou admès a l’Ecole Normale de Melun Seguí els cursos a la Sorbona i, sense cap dubte, Henri Focillon fou el primer que li desvetllà la passió per l’art Entrà a Saint-Cloud el 1938 i, seguint els consells del director Oscar Auriac, que esdevingué el seu protector, s’orientà cap els estudis d’història Tanmateix, la seva escolaritat fou interrompuda per la…