Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes
Friedrich Löffler
Biologia
Bacteriòleg alemany.
Aconseguí d’aïllar i de cultivar el bacil productor de la diftèria , després d’haver-lo descobert Klebs a les falses membranes de la faringe 1884 Més tard 1898 descobrí el virus causant de la glossopeda
Richard Adolf Zsigmondy
Richard Adolf Zsigmondy
© Fototeca.cat
Química
Químic austríac.
Treballà amb Kundt Investigà els colloides i feu recerques mitjançant membranes poroses i ultrafiltres Després estudià les solucions colloidals amb un ultramicroscopi que inventà, juntament amb H Siedentopf El 1925 li fou atorgat el premi Nobel de química
Hartmut Michel
Química
Químic alemany.
Director de l’Institut Max Planck de Bioquímica 1979, el 1988, juntament amb RHuber i JDeisenhofer, li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi
Wilhelm Pfeffer
Biologia
Naturalista alemany.
Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres
Johann Deisenhofer
Química
Químic alemany.
Treballà a l’institut Max Planck de Frankfurt 1974-87 i, posteriorment, a l’institut Howard Hugues, de Dallas El 1988 —juntament amb RHuber i HMichel— li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi
Erwin Neher
Física
Físic alemany.
Graduat el 1965, treballà a les universitats de Wisconsin 1966-67I i Yale 1975-76 i el 1983 fou nomenat director del departament de biofísica de membranes de l’institut Max Planck Arran dels seus estudis en biologia cellular, el 1991 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina juntament amb B Sakmann, amb el qual descobrí els canals iònics de la cèllula i les seves funcions
Robert Huber
Química
Químic alemany.
Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica 1972 Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristallins de proteïnes L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb JDeisenhofer i HMichel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi
James Baddiley
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Es graduà a la Universitat de Manchester, on el 1941 formà part de l’equip d' Alexander Todd , sota la direcció del qual es doctorà amb un treball sobre la síntesi de nucleòtids Posteriorment, anà amb Todd a Cambridge 1944, on sintetitzà per primer cop el trifosfat d'adenosina El 1955 fou nomenat professor de química orgànica i, des del 1977, de microbiologia química de la Universitat de Newcastle, on dirigí l’equip que aïllà els anomenats àcids teïcòics 1956 i en determinà l’estructura i les funcions, particularment a les parets i membranes cellulars Retirat el…
Robert Joseph Lefkowitz

Robert Joseph Lefkowitz
© Duke University
Medicina
Metge nord-americà.
Graduat per la Universitat de Columbia 1966 obtingué el Màster en medicina i cirurgia Després d'un any de residència, de 1968 a 1970 fou investigador associat del National Institutes of Health Posteriorment completà la residència a l'Hospital General de Massachusetts i s'especialitzà en malalties cardiovasculars l'any 1973, que s'incorporà com a professor associat al Duke University Medical Center fins el 1977, que fou nomenat titular i el 1982 catedràtic Des del 1976 és investigador al Howard Hughes Medical Institute La seva recerca se centra en els receptors adrenèrgics i, molt especialment…