Resultats de la cerca

Intendent comercial 1751 al costat de Trudaine, lluità per la llibertat de la indústria i la supressió dels monopolis Dins la línia dels fisiòcrates, fou mestre de Turgot, que en divulgà el pensament a Éloge de Gournay Hom li atribueix la frase laissez faire, laissez passer, le monde va de lui-même

Fou director literari de “La Croix” 1934-55 Publicà poesia Au-delà de moi-même , 1938 Mystère apprivoisé , 1943 Quatre éléments , 1962 Corps à coeur , 1982, etc, crítica literària Présence de Bernanos , 1947 Saint-Exupéry , 1956, etc i novella religiosa Charges d’âmes , 1949-54 Le bonheur et le salut , 1960-61 L’apostat , 1968 Le loup meurt en silence , 1984, etc

Amb un gran domini de la plàstica i del llenguatge cinematogràfics, fou premiat a Canes el 1966 per Un homme et une femme Ha dirigit Vivre pour vivre 1967, Un homme qui me plaît 1969, Le voyou 1972, Smic, smac, smoc 1973, Toute une vie 1974, Robert et Robert 1978, À nous deux 1979, Les uns et les autres 1981, Un homme et une femme vingt ans déjà 1986, La belle histoire 1992, Témoin d’exception 1995, Apres tout, et même plus 1997, Hasards ou coïncidences 1998 i Une pour toutes 1999, entre d’altres

Advocat a Normandia, seguí el seu germà a París 1622 Destacà com a autor de comèdies, algunes de les quals basades en temes castellans Don Bertrand de Cigarral treta d' Entre bobos anda el juego , de Rojas Zorrilla, Le geôlier de soi-même, Le festin de Pierre basada en Molière, 1667, etc, i tragèdies Timocrate , 1656 La mort d’Hannibal , 1669 Ariane, 1672 Le comte d’Essex , 1678, un llibret d’òpera Circé , 1675 i diccionaris Els contemporanis li atribuïen més facilitat que el seu germà en la construcció teatral Entrà a l’Académie Française el 1685

Formulà una sèrie de teories que culminaren amb la de la caméra-stylo , que trobà la seva aplicació en l’excepcional curtmetratge Le rideau cramoisi 1953 És autor, també, entre d’altres, dels films Une vie 1958, L’éducation sentimentale 1962, Le Puits et Pendule 1963, Flammes sur l’Adriatique 1967 i Sartre par lui-même 1972 Posteriorment dirigí produccions televisives Louis XI , 1978 Une fille d’Ève , 1990 Conreà també l’escriptura, i publicà, entre d’altres, les novelles  Le serpent jaune 1977,  Quand la chouette s’envole 1979,  Le permissionnaire 1982, L’autre versant de la colline 1993, …

Se li atribueix la creació de les cinc posicions dels peus en la dansa, posicions que es consideren la base de l’art de ballar i que tenen per principi l’aplom i l’equilibri del cos en moviment El 1700 publicà Chorégraphie ou l’art d’écrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs avec lesquels on apprend facilement de soy-même toutes sortes de dances També publicà una recopilació dels balls existents al seu temps, en la qual exposava un sistema d’adaptar el moviment coreogràfic a una escriptura específica a través d’uns codis, unes formes, figures i signes que representessin…

De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…

Bisbe de Condom, Gascunya 1669-71 i de Meaux 1681-1704, s’encarregà de l’educació del delfí, fill de Lluís XIV 1670-78, i fou membre de l’Académie Française 1671 Intervingué enfront del quietisme de Fénelon Mantingué contactes amb Leibniz i afrontà el jansenisme Entre les seves obres destaquen Exposition de la doctrine de l’Église catholique 1671, Discours sur l’histoire universelle 1681 i Histoire des variations des Églises protestantes 1688 El seu cartesianisme filosòfic apareix en el Traité de la connaissance de Dieu et de soi-même 1670 Fou el teòric de la monarquia absoluta de dret diví…

Durant una llarga primera etapa de dibuix al carbó, expressà, amb contrasts de clarobscur, el simbolisme del seu món interior, on plana el misteri Cap de màrtir 1877, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, L’aparició 1883, Musée des Beaux-Arts, Bordeus A partir del 1873 conreà la litografia amb la mateixa finalitat i realitzà tretze sèries de gravats, les més importants de les quals són En el somni 1879, La nit 1886, La temptació de Sant Antoni 1888 i 1896, Les flors del mal 1890, L’Apocalipsi 1899 Posteriorment, especialment a partir del 1890, introduí la llum i el color en les seves obres,…

Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’autobiografia literària…