Resultats de la cerca

Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols a la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols

Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols en la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols

Havent-se distingit a la batalla de Crécy 1346, fou fet cavaller per Eduard III d’Anglaterra Després de l’acord de Brétigny 1360 passà, al càrrec d’un cos de mercenaris, al servei de Pisa contra Florència, després al servei dels Visconti, del papa Gregori XI i finalment de Florència

Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC

Sufocà diverses revoltes dels muladites, que reclamaven drets iguals que els musulmans de naixement Toledo, 807, i dels alfaquins, dels quals disminuí el poder assolit en temps del seu pare Hišām I rebellió del raval de Còrdova, 818 Fundà una tropa de mercenaris estrangers, anomenada dels muts perquè no parlaven àrab Derrotà els francs a Tortosa 809, però no aconseguí d’emparar-se de Barcelona 813

De rang aristocràtic, fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre'n l’actitud moral i crítica Home d’una gran acció, lluità al costat del poder oligàrquic contra els demòcrates En vèncer Trasibul 403, restà al marge de tota activitat política L’any 401 s’enrolà en l’expedició de Cir el Jove, malgrat els consells de Sòcrates Fallida l’empresa a Cunaxa, Xenofont tingué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris grecs Empès per les seves idees aristocràtiques i per una actitud panhellènica hostil a Pèrsia, comandà 400 els mercenaris a favor d’Esparta i lluità a l’Àsia Menor A…

Es distingí en el setge de Tebes 335 aC i seguí Alexandre el Gran en l’expedició a l’Àsia En morir aquest, convertit en primer ministre, mantingué amb energia les regnes del govern i sufocà la rebellió dels mercenaris grecs de la Bactriana, alhora que reconqueria la Capadòcia Hagué d’afrontar els altres generals d’Alexandre que s’havien aliat contra ell i morí assassinat pels seus propis oficials

La seva mare li donà la satrapia de Lídia, la Gran Frígia i Capadòcia, amb el càrrec de general en cap de l’exèrcit d’Àsia Menor El dia de la coronació del seu germà Artaxerxes II , provà d’apunyalar-lo, sense èxit Havent estat indultat, creà un cos d’exèrcit de grecs mercenaris —els Deu Mil— que l’ajudaren a portar la guerra contra el seu germà Fou vençut i mort a la batalla de Cunaxa , fets narrats a l’ Anàbasi

Fill dels reis Felip I i Joana I Fou lloctinent del regne durant les absències del seu germà Carles II Es casà 1370 amb Joana, duquessa angevina de Durazzo Del 1372 al 1376, finançat per Carles V de França, formà l’anomenada Companyia Navarresa de mercenaris, per a reconquerir el regne d’Albània, que havia caigut en poder dels albanesos Karlo Topia i Gjiergj Balša Sortí de Tortosa 1375-76 i ocupà Durazzo, però morí en l’empresa Amb Maria de Lizarazu tingué un fill, origen de la família dels Beaumont

Fill de Ferran I i de Maria Carolina d’Àustria, el 1812 fou nomenat regent per la Cambra de Notables D’idees liberals, atorgà una constitució, que fou abolida pel seu pare el 1816 quan unificà els seus estats La revolta dels carbonaris i el separatisme sicilià el dugueren un altre cop al poder, i la constitució fou restablerta 1820, però a causa de la intervenció austríaca 1821 fou suprimida de nou Rei des del 1825, formà un exèrcit de mercenaris suïssos que, el 1827, fou impotent per a dominar una revolta popular en retirar-se les forces austríaques Francesc I lliurà aleshores…