Resultats de la cerca

De primer romàntic, a Σκοτεινό πέρασμα ‘Passatge obscur’, 1956 i a Το ταξίδι ‘El viatge’, 1960 evolucionà cap al surrealisme

Principal representant del mulatismo musical , treballà durant la segona meitat del segle XVIII a la província de Minas Gerais A Arraial do Tejuco, ara Diamantina, ingressà en Nossa Senhora das Mercês dos Homens Crioulos, congregació religiosa formada només per homes mulats Més tard es traslladà a Villa Rica, actualment Ouro Prêto, on, a partir del 1795, treballà com a compositor, director i organista per a les irmandades En la darrera etapa de la seva vida visqué a Rio de Janeiro La seva obra se centrà en la música religiosa i comprèn misses, motets, oficis de difunts, un tedèum, lletanies…

Un llarg sojorn a Portugal l’impregnà d’arcadisme Arcàdia imità les èglogues virgilianes i fou el primer poeta neoclàssic del Brasil Publicà Obras 1768 i Vila Rica 1813, poema èpic on cantà l’heroisme dels bandeirantes Empresonat per activitats polítiques, se suïcidà

La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977

Nebot de Felip Pedrell, estudià amb ell a Madrid més tard amplià estudis a París amb Vincent d’Indy Des del 1906 visqué a Buenos Aires, on estrenà al Teatro Colón l’òpera Ardid de amor 1917 Autor de música escènica, vocal i de cambra, d’una Ouverture catalane i de ballets, com La gitana y la rosa

Estudià amb el seu oncle Felip Pedrell —primer a Barcelona i després a Madrid— i amb V d’Indy a París En tornar a Amèrica, visqué a Buenos Aires, on fou inspector de música del Consejo Nacional de Educación Al Teatro Colón de la capital argentina estrenà la comèdia lírica Ardid de amor 1917 El 1921 s’installà a París És autor de l’òpera de cambra La Guitarra , les obres simfòniques Danza de Aixa , En el estrado de Doña Beatriz , Obertura catalana i Fantasía argentina També són notables les peces per a guitarra Lamento , Página romántica , Guitarreo , En los jardines de Arlaja , Improvisación…

Fill d’esclaus negres, fou abolicionista apassionat, i en aquest sentit deixà una nombrosa tasca periodística Entre la seva producció poètica, que ofereix també en certs moments una actitud mística, cal destacar Broquéis 1893, Evocações 1898 i Farois 1900

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, un jutge municipal conegut també com a compositor de polques i valsos L’any 1917 ingressà al Conservatori de Rio de Janeiro, on estudià amb H Oswald piano i amb A Gouveia i A França harmonia A partir del 1923 prosseguí els estudis de piano a Berlín amb Hanschild, a Brusselles amb A de Greef i a París amb B Selva Quan tornà al Brasil fou nomenat professor de piano al Conservatori de Belo Horizonte 1929-30 i després començà a impartir classes al Conservatori de São Paulo 1930-38 A partir del 1942 fou professor del cor de l’Escuela Técnica Nacional de…

Metge i diplomàtic La seva obra és remarcable pel poder evocatiu dels personatges, les descripcions paisatgístiques i sobretot perquè incorpora el llenguatge popular del sertão Sagarana 1946, Corpo de baile 1956, Grande Sertão Veredas 1956, etc

Estudià ciències econòmiques a São Paulo i a Vanderbilt EUA Des del 1973 treballà com a reporter fotogràfic arreu del món per a agències com Sygma 1974, Gamma 1975 i Magnum 1979 El 1994, amb Lélia Wanick Salgado, la seva dona, establí Amazonas Images, una agència dedicada exclusivament a la seva obra Realitza reportatges de contingut social, com ara Save the Children, Sahel l’homme en détresse 1984-85, Workers 1990-96 i Migrations 1993-99, però posteriorment diversificà els seus temes d'interès i es centrà especialment en la natura Terra , 1997 Genesis , 2006 Aqua Mater , 2008 Then and Now…