Resultats de la cerca

Doctor en filosofia per la Universitat de Kiel Professor a Hamburg, Giessen, Bochum i Münster En la seva obra hom pot distingir tres períodes El primer se centra en l’estudi de les metàfores, tant del seu significat com de la seva funció, de com aquestes ens forneixen perspectives de sentit i maneres de veure el món i l’home L’obra més significativa d’aquest primer període és Paradigmen zu einer Metaphorologie ‘Paradigmes envers una metaforologia’, 1960 El segon període se centra en l’examen de la idea de modernitat, que Blumenberg du a terme a Die legitimität der Neuzeit ‘La legitimitat de…

Considerat un dels pensadors més importants del nostre temps Fou fundador de la facultat de ciències socials i polítiques a la Universitat de Cambridge El 1997 fou nomenat director de la London School of Economics Bon coneixedor de la teoria social clàssica, és un agut intèrpret de la societat contemporània Considera que l’època actual és un període de modernitat tardana en el qual s’agreugen les contradiccions que provoca la mateixa modernitat Crític amb l’esquerra tradicional, fou assessor del govern laborista de Tony Blair i un dels teòrics més conspicus de la…

Ensenyà a Oxford i a París Modificà en sentit tomista algunes de les tesis de sant Agustí i sant Bonaventura que havien caracteritzat el pensament dels mestres franciscans de l’època sobretot la doctrina illuminista del coneixement intellectual i, d’altra banda, defensà idees d’una certa modernitat enfront de la física aristotèlica

És autor de nombroses novelles, entre les quals Nur Baba 1922, Gomorre 1928 i Yaban ‘L’estranger’, 1932 i assaigs Atatürk , 1936 Considerat l’introductor dels corrents occidentals en la literatura turca contemporània, s’adherí al moviment modernitzador de Mustafà Kemal i detingué càrrecs oficials La seva obra tracta sobretot de temes socials i de les tensions entre tradició i modernitat

Llicenciada per la Universitat de València 1969, d’on fou docent, es doctorà el 1976 i en 1977-81 fou catedràtica d’institut Aquest darrer any es reincorporà a la Universitat de València, d’on obtingué les càtedres de filosofia del dret, moral i política 1987 i filosofia moral i política 1997 És membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas 2008 El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Jürgen Habermas Defensa una ètica del deure on l’interlocutor és la clau, ja que és el diàleg entre els éssers humans i la inserció lingüística en el món del subjecte…

Fundadora de la revista “Cuadernos de Poesía”, la seva obra es caracteritza per l’exquisidesa de la forma i la modernitat de les seves formulacions poètiques en una trajectòria que començà a Tierra mojada 1953 i que continuà, entre altres llibres, a Marta y María 1976, El coleccionista 1979, Ex libris 1984, Compás binario 1984 i La pared contigua 1989 El 1991 aplegà el conjunt de la seva obra poètica en l’obra titulada La señal

El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres Madrid, 1702 i 1704, respectivament Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels…

Estudià odontologia a la seva ciutat natal i a la Universitat d’Illinois, carrera que exerceix professionalment Ha publicat diversos reculls de narracions, entre els quals destaquen Nīrān sadīqa ‘Foc amic’, 2004 i les novelles Imarat Ya'quobian ‘L’edifici Iaqubian’, 2002 i Šîkâgû ‘Chicago’, 2006, amb les quals ha esdevingut un dels autors del món àrab més difosos i també polèmics per la descripció que fa dels conflictes entre els valors i tradicions de la societat musulmana i la modernitat Columnista polític de diversos mitjans de comunicació, és cofundador i collaborador actiu…

Editora de la revista October des de la seva fundació, és professora d’art modern i teoria a la Universitat de Columbia Entre els llibres que ha publicat, destaquen The Optical Unconscious 1993, The Originality of the Avantgarde and Other Modernist Myths 1985 i A Voyage on the North Sea Art in the Age of the Post-Medium Condition 2000 També és comissària d’exposicions, com ara “L’Informe Mode d’emploi” en collaboració amb Yves-Alain Bois, presentada al Centre Georges Pompidou de París l’any 1996 Ha escrit diversos articles crítics sobre la modernitat, l’escultura del s XX, el…

Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània 1980 i…