Resultats de la cerca

Filla de Joan Montseny   Federico Urales i de Teresa Mañé   Soledad Gustavo Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de…

Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es feu mestre d’escola 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus  Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme i inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892 i el 1893 i, arran…

Fou tresorer de l’arquebisbat de València i canonge de Sogorb Autor del text d’algunes sarsueles, com El ilustre alcázar nuevo 1767

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…

Era fill d’Odó de Sesagudes i de Gerberga, i per això és anomenat sovint Umbert Odó El 1045 era casat amb Sicarda Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispània, a Alhama, on es rebellà contra el comte 1054 i continuà la rebellió al costat del bisbe Guislabert de Barcelona i del vescomte Udalart Bernat Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni de l’esponsalici d’Almodis i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller És consignat entre els magnats que signaren l’assemblea legislativa dels Usatges 1068 i assistí a la…

Llicenciat en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona 2001 Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny, és director de l’Observatori de Seguiment de la Biodiversitat de la Tordera i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món de…

Estudiós de la història de l’excursionisme, l’any 1947 ingressà al Club Excursionista de Gràcia, on dirigí la secció de muntanya 1953-57 i del qual fou vicepresident 1957-61 i 1969-71 i president 1971-74 Així mateix, a la Federació Catalana de Muntanyisme fou assessor de premsa 1962-66, cofundador i primer director tècnic de la revista Vèrtex 1966-68 i vocal de la Junta Directiva 1971-74 Formà part de la comissió del Centenari de l’Excursionisme Català 1976 i del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats 1983, i creà la Travessa Matagalls-Montserrat 1972 Fou cofundador i…

Fou director del parc zoològic de Barcelona 1955-85, que amplià i modernitzà, fundador del Centre de Biologia Animal i Aplicada i Primatologia, secretari general de la Unió Iberoamericana de Parcs Zoològics 1958-86 i membre de la Unió Internacional de Parcs Zoològics 1961-86 Exercí com a professor de ciències biològiques i químiques, dirigí el museu de Granollers 1947-55 i d’ençà del 1985, fou fundador i director del Centre d’Estudis de Granollers 1952-55, president de l’Agrupació Excursionista de Granollers 1944-57 i membre del Patronat de la Muntanya del Montseny Publicà El…

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes…