Resultats de la cerca

Format a la seva ciutat natal, treballà per a la corona de Castella Viatjà per Itàlia, Portugal i Anglaterra i tornà a Utrecht l’any 1558 El seu estil sintetitza la tradició flamenca i la nova manera italiana, especialment la veneciana, quant a composició i color Els seus retrats, d’una qualitat formal, reflecteixen d’una manera objectiva els trets personals del model i esdevenen capdavanters del retorn de cort de l’època Influí en els pintors del cercle reial de Felip II, especialment JSánchez Coello i Pantoja de la Cruz Hom el coneix també pel nom castellanitzat Antonio Moro

Estudià dret, filosofia i periodisme, al qual es dedicà professionalment Collaborà en revistes i diaris Tele-exprés 1975-76, El País 1985-90, Diari de Lleida , Segre , Diari de Barcelona 1991-92, Avui i en guions cinematogràfics Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual , Ampit i  L’avioneta , i n’impulsà d’altres Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball Exercí la crítica d’art, fou autor de centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà l’acció artística En aquest vessant de teòric de l’art, el 1988 rebé el premi…

Participà activament en la revolució democraticoburgesa 1848-49, bé que uns quants anys més tard defensà els Àustria És l’autor més popular a Hongria, i ha estat molt traduït Excellí també com a contista i com a dramaturg Del primer període, caracteritzat per un Romanticisme d’evasió i una exaltació a la lluita contra l’opressió estrangera, es destaquen Hétzoznapok ‘Dies de treball’, 1845, Erdely Aranyoca ‘L’època daurada de Transsilvània’, 1853 i Torok világ magyarországon ‘La dominació turca a Hongria’, 1853 A la segona època, caracteritzada per la descripció realista dels fenòmens…

S’inicià al Patí Reus i, quan era infantil, passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la divisió d’honor Davanter, en la seva primera etapa al Reus Deportiu guanyà una Copa del Rei 1983, una Recopa d’Europa 1984 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Club Patí Vilafranca 1985-86, però tornà al Reus Deportiu 1986-88, que havia baixat a primera divisió, i assolí l’ascens a divisió d’honor Acabà la seva carrera el 1989 al Club Patí Vila-seca Després de retirar-se, entrenà una temporada el segon equip del Reus Deportiu a primera divisió catalana

A més d’estudis i d’edicions de texts jurídics i de dos volums sobre L’età feudale 1955, investigà els orígens dels Usatges de Barcelona 1957-59, que cregué reunits, i en gran part redactats, a partir del regnat de Ramon Berenguer IV

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, aconseguí diverses medalles al Campionat d’Espanya d’estil lliure i en altres proves de piragüisme, com al Trofeu Río Gállego Practicant de ràfting, també disputà diversos Campionats d’Espanya de l’especialitat És guia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema  1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura…

Fou diputat 1887, ministre de finances 1889-92 i president del consell en diverses ocasions entre el 1892 i el 1918 Establí el matrimoni civil i la llibertat de cultes, però combaté el moviment sindical i les minories nacionals

Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena Constituïda la…