Resultats de la cerca

Excellí com a autor per a infants amb el relat Kincskeresö kisködmön ‘Abriguet de pell per a buscar tresors’, 1918 Amb la novella Ének a búzamezökröl ‘Cant dels camps de blat’, 1927 presentà la vida de la pagesia, les tragèdies individuals provocades per la guerra Evocà l’època de l’emperador Dioclecià amb la novella Aranykoporsó ‘Taüt d’or’, 1932 Cal fer esment també de la novella autobiogràfica Daru utcától a Móra Ferenc utcáig ‘Del carrer Daru al carrer Móra’, 1934

Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona El 1864, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on residí fins 1877 Hi feu talles, grans escultures allegoricoornamentals Comerç , Indústria , Banca i Agricultura , a la façana de l’ara enderrocada Borsa de Comerç i altres obres independents Del 1876 data una de les seves obres més conegudes Una víctima de la guerra civil , al Museo de Bellas Artes de Montevideo, que fou destinada a l’Exposició de Filadèlfia Altres obres importants són Gaucho borracho , Gaucho oriental i fonts i ornaments per vàries viles Utilitzà sobretot la fusta…

Fou conseller tercer de Barcelona 1633-34 i 1637-38 i delegat dels consellers per a tractar l’afer dels quints El 1641 collaborà en la defensa de Barcelona davant les tropes de Felip IV acusat de connivència amb l’enemic, fou absolt El 1646 fou novament acusat i absolt per les autoritats franceses En tornar Barcelona sota l’administració castellana, fou conseller en cap de la ciutat 1653-54

Escriví unes Notícies sobre la vida, revelacions i virtuts de la Venerable Sor Isabel Sifre , que foren aprofitades per Vicenç Mut

Amb l’equip del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya de primera categoria 1928, 1929 També formà part de la selecció estatal que disputà dos partits contra Hongria en la inauguració de la piscina municipal de Montjuïc 1929

Competí representant el Club de Boxa Poble-sec de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1954 Formà part de les seleccions catalana i espanyola de boxa amateur

Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra  1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular  Cançó de taverna  d’Apelles Mestres  La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos  1931, amb música de Ramon Ferrés,  L’àliga roja  1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…

Vida Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1936 Dos anys abans, ja publicà el seu primer text dedicat a la fotografia, de la qual en fou un bon aficionat, i el seu primer de cinema, l’interessant assaig cartesià Esquemas sobre el cine 1935, que refeu un parell de cops Precisa divagación sobre el cine 1947 i Digressió sobre el cinema 1961 En aquesta obra relaciona l’art amb la ciència i la tècnica, reafirma el cinema com a art i fixa el moviment com a essència del film Després de participar com a voluntari de la República, el 1939 s’exilià a París i d’allí a l’…

S’inicià el 1972 a l’Asociación Deportiva Patronato Figueres ADEPAF, ciutat on dirigí també l’equip femení de l’Agrupación Deportiva La Casera, format per jugadores com Anna Junyer i Roser Llop, amb les quals aconseguí el Campionat d’Espanya en categoria juvenil i júnior També dirigí l’ADEPAF a la primera divisió femenina Fou entrenador del Club Bàsquet Sant Josep Girona la temporada 1988-89 Dirigí diferents seleccions espanyoles de categories inferiors

A 26 anys anà a Baza Andalusia, on es casà i emparentà amb la família Mena Installat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència Ecce Homo Granada, Capilla Real, Sant Miquel Granada, ermita del sant, Sant Rafael i Sant Joan de Déu Granada, església de Sant Joan de Déu Diverses vegades l’ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, José de Mora i Diego de Mora Granada 1658 — 1729, que obrí taller propi el 1682 i té obres a la catedral, al…