Resultats de la cerca

Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any

En el seu llibre Algebra ili isčislenie konečnykh ‘Àlgebra, o càlcul de finits’, 1834 presentà un mètode original per a calcular arrels complexes El 1835 publicà Novyje Načala geometrij s polnoj teorija paralllelnykh ‘Nous principis de la geometria amb una teoria completa de parallels’, on, en negar la possibilitat del cinquè postulat d’Euclides, donà lloc a una geometria no euclidiana, els detalla i les aplicacions de la qual exposà en Pangeometrija 1855

El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901

Fou diputat per Astúries 1808 i membre de la Suprema Junta Central Nomenat secretari de guerra 1814 i 1815-17, fou destituït pel fet de negar-se a signar la condemna a mort del general Lacy Fou tres cops capità general de Catalunya 1814, 1824, 1826-27 protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l’exèrcit que combaté l’alçament dels Malcontents Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau 1856

Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià

Era fill d’Enric X el Superb mort pels volts del 1108, que, com a gendre de Lotari III, havia estat candidat a la corona imperial Conquerí i colonitzà les terres de l’orient d’Alemanya, ocupades pels eslaus Fundà noves ciutats Lübeck, Munic i Brunsvic, impulsà el creixement d’unes altres Hamburg i aconseguí el desenvolupament comercial i mercantil dels seus estats En negar-se a ajudar Frederic I en l’expedició a Itàlia, fou desposseït dels seus territoris, llevat dels de Brunsvic i Lübeck Més tard es reconcilià amb l’emperador 1194

En morir el rei 1396 dificultà la presa legal del poder per la reina Maria, muller de Martí I, en negar-se a lliurar-li el testament de què era dipositari, i fou encartat però sembla que no empresonat en el procés obert per ella contra els antics collaboradors de Joan I absolts el 1398 el 1397 figurava novament com a secretari reial Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer d’Anglesola Fou armat cavaller el 1399 Fou un bon prosista les seves lletres són d’un gran valor literari influït per l’humanisme

Exiliat el 1923 a França, el 1924 fou un dels redactors de Liberación El 1929 intentà a Alcoi la reorganització dels quadres sindicals confederals i s’oposà als comitès paritaris Secretari del Comitè Regional de la CNT de Catalunya en 1931-32, fou obligat a dimitir per negar-se a donar suport a la revolta de l’Alt Llobregat del gener d’aquest any Fou llavors secretari de la Federació Local de Sabadell 1932-33 Durant la guerra civil de 1936-39 s’incorporà a la UGT, i acabada la guerra marxà a Caracas, on fou un dels fundadors del Centre Català

Republicà federal, es destacà a la fi del segle dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un defensor acèrrim de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicanosocialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917 Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista Amb l’adveniment de la Segona República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia octubre del 1931 - juny del…

Interior dret, jugà al FC Barcelona la temporada 1915-16 i després fou cedit al Sants i al Badalona La temporada 1918-19 actuà amb el RCD Espanyol i retornà al Barcelona, on jugà les temporades següents Amb l’equip blaugrana disputà 48 partits i marcà 22 gols Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1920, 1921 i una Copa 1920 Després fitxa per l’Europa, amb el qual s’adjudicà el Campionat de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa 1923 Al principi del 1924 deixà el futbol en ser castigat per la federació catalana amb un any de suspensió, per negar-se a abandonar el camp després de ser…