Resultats de la cerca

Escriví drames neoclàssics amb problemàtica burgesa Regulus 1801 i Coriolan 1802, per al qual Beethoven escriví la famosa obertura el 1807

Autor dels palaus neoclàssics Olivieri i Mosca i de l’església de San Decenzio, a Pesaro Deixà escrits teòrics sobre la pintura Intervingué, enviat pel cardenal Despuig, en el projecte d’ampliació i reforma del seu palau de Raixa, a Mallorca

Establert a Palma, Mallorca 1810, treballà amb l’escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana Tornà a Montblanc el 1814, i treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc Sobresurten els seus crucifixos com el de Santa Maria de Montblanc La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics

Acadèmic de Sant Carles 1803 És autor de diverses obres religioses en esglésies i convents de València, Alacant, Penàguila, Alcanalí i Xàtiva, així com de temes neoclàssics, com Píram i Tisbe Museu de Belles Arts de València, i històrics, com Ramir el Monjo Academia de San Fernando, Madrid Fills seus foren Bernat Llàcer i Viana , autor del relleu Legionaris romans mostrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar 1831 Museu de València, i els pintors Joan Llàcer i Viana — Dénia 1855 i Vicent Llàcer i Viana — València 1858

Després de projectar l’edifici d’exposicions de la Wiener Sezession 1898 a Darmstadt, construí una colònia d’artistes, de la qual dissenyà tots els elements arquitectònics i decoratius Inaugurada el 1901, fou ampliada el 1907, amb un palau d’exposicions que inclou la famosa Hochzeitsturm El 1908, a Düsseldorf, dirigí la construcció dels grans magatzems Tietz Tot i que formà part del grup de la Sezession des del 1897, les seves obres, d’una gran perfecció en el procés constructiu, no ofereixen gairebé cap innovació interna i fins i tot a les darreres manifesta un clar retrocés formal utilitzà…

Estudià direcció d’orquestra amb P Dedecek al Conservatori de Praga 1939-43 i alhora rebé classes privades de composició de R Karel Fou membre de l’Orquestra Ràdio Praga El 1968 es feu càrrec de la direcció del grup Musica Viva Pragensis, dedicat a la música contemporània, amb el qual donà a conèixer molta de la música txeca del segle XX Dotat d’un estil postromàntic amb tocs neoclàssics, quan conegué l’obra d’A Webern es decantà cap al serialisme i, posteriorment, cap a línies encara més avantguardistes, inclosa la música electroacústica A partir dels anys seixanta escriví obres…

Germà de Josep de Togores , fou un poeta reconegut a l’època Escriví sobretot en castellà, tot i que també en italià, francès i català en aquest cas, poesies de circumstàncies adreçades al seu germà La seva poesia en castellà, integrada per sonets i composicions poètiques de diversa extensió, segueix els cànons neoclàssics ha estat editada per JM Bover dins Biblioteca de escritores baleares , II Deixà inèdits diversos tractats, memòries i discursos Bibliografia Mas i Vives, J 1994 Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans 1767-1831 Biografia d’un illustrat liberal Barcelona,…

Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames històçrics de caràcter més aviat prosaic i sentimental a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o El café 1792 També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve…

Fill d’un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d’escultura de Salvador Gurri i Coromines Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya i Placeta que l’introduí a l’escola de Llotja, d’on fou expulsat a causa del seu temperament La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma 1796 esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l’hospital de Mataró El 1797 se n'…

Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats …