Resultats de la cerca

Iniciador de les reformes neoclàssiques a la Gran Bretanya, seguint, però, els esquemes palladians Excellí com a promotor del jardí a l’anglesa en els seus projectes dels jardins de Carlton, Claremont, Chiswick, etc

Autor del palau episcopal de Solsona 1776-92, que hom ha considerat el darrer gran edifici civil barroc de Catalunya i que ja apunta clares influències neoclàssiques És també autor de l’església parroquial d’Ivorra 1780-82

Fou un dels introductors del Romanticisme al seu país, però la seva obra presenta supervivències neoclàssiques, com a Os ciumes do Bardo 1836 i Escavações Poéticas 1844 Contra aquest anacronisme reaccionaren els poetes joves de Coïmbra Antero de Quental, Teófilo Braga, Eça de Queirós, etc, promovent una polèmica, la Questão Coimbrã , que contribuí a l’afirmació del Romanticisme proudhonià i inconformista

Participà en l’alçament antirús de 1794 dirigit per TKościuszko Posteriorment s’ordenà de sacerdot Influït per la illustració, escriví comèdies neoclàssiques, on ataca els defectes típics dels seus contemporanis, com els prejudicis en Zabobonnik ‘El supersticiós’, 1781, l’afrancesament en Fircyk w zalotach ‘El petimetre pretendent’, 1783, i l’exagerat sentit del casticisme i la glorificació de l’endarreriment patrioter nacional en Sarmatyzm ‘El sarmatisme’, 1785, la seva obra cabdal

Activista polític liberal, fou empresonat i exiliat Els seus escrits polèmics, que critiquen les preceptives neoclàssiques i basen la literatura sobre fonaments historicistes — Diccionario crítico burlesco 1811, Letras de cambio a los mercachifles literarios 1834—, li crearen enemistats, bé que influïren decisivament sobre els estudis literaris de l’època Recollí una gran quantitat de notes i apunts, base dels quatre volums de l’obra Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos 1863-69, publicada per MR Zarco i J Sancho És autor de poesies eròtiques, publicades l’…

Treballà per a l’infant Lluís i, desterrat de la cort, no hi tornà fins el 1786 com a pintor de Carles III i posteriorment de Carles IV La seva trajectòria estilística parteix d’una tessitura rococó, en la qual, segons els encàrrecs, s’introdueixen referències de barroc tardà especialment en les peces religioses i també neoclàssiques i preromàntiques Obres seves segures i destacables són Ball de màscares 1767 i Les parelles reials 1771, ambdues al Museo del Prado, el conjunt de la capella de San Juan Bautista a l’església de Santa María la Blanca de Viana 1786-87, La jura del…

Inicià la seva carrera com a pianista, i més tard es dedicà a la direcció d’orquestra Fundà la Società Italiana di musica moderna 1917 La seva producció, eclèctica, comprèn simfonies d’influència germànica, obres inspirades en el passat musical italià i composicions neoclàssiques És autor, entre d’altres, de les òperes La Donna serpente 1932 i de La Favola d’Orfeo 1932, del ballet La Giara 1924, de la suite per a piano i orquestra Scarlattiana 1926 i d’obres teòriques Il piano forte 1937, La tecnica dell’orchestra contemporanea 1950, etc Publicà llibres sobre compositors Bach,…

Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin…

Fou l’arquitecte de Jordi III d’Anglaterra i supervisor de les obres del rei Esdevingué famós en guanyar el concurs per a construir l’Oxford Street Pantheon 1770-72 Realitzà algunes de les obres neoclàssiques més importants del seu moment, a vegades dintre l’ortodòxia de l’estil Adam Heaton House, a Lancashire 1772, Heveingham Hall, a Suffolk ~1790, Godwood House, Sussex 1800, i Borcklesby Mausoleum 1787-94 El seu eclecticisme i la sensibilitat a detectar els canvis de gust el portaren, però, a realitzar algunes de les obres cabdals del neogoticisme…

Estudià al Conservatori de Katowice i es graduà el 1937 en violí i composició, que també aprengué a Varsòvia amb K Sikorski Aquest mateix any viatjà a París, on estudià amb N Boulanger A partir d’aquesta data centrà els seus esforços en la composició, i guanyà dues vegades el Premi Lili Boulanger 1945 i 1946 El 1964 guanyà també el Premi de la Unió de Compositors Polonesos La seva obra rebé les influències estètiques i formals neoclàssiques a la manera d’I Stravinsky, i en algun cas utilitzà l’estil neoromàntic Tot i les dues simfonies concertants 1947 i 1956 i les dues obres que…