Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i hi fundà el Quartet Smetana, en el qual tocà la viola entre el 1940 i el 1947 El 1948 debutà com a director davant de la Filharmonia Txeca, on fou assistent de RJ Kubelík Posteriorment dirigí l’Orquestra Simfònica de Karlovy Vary 1951-54 i la de Brno 1954-56, i la Simfònica 1956-63 i la Filharmònica 1963-64 de Praga Parallelament exercí la direcció en teatres d’òpera, com a Berlín Òpera Còmica, en 1955-64 o Leipzig 1968 Entre el 1964 i el 1968 treballà com a director de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig Aquest darrer any tornà a Praga,…

En les seves novelles tracta de temes històrics, plantejats amb un gran domini de la psicologia moderna Els nazis cremaren les seves obres i hagué de fugir d’Alemanya És autor de Der Patriot 1927, Der Teufel ‘El diable’, 1926, Krieg ‘Guerra’, 1928 i Die Volksfreunde ‘Els amics del poble’, 1941, entre altres

Estudià al conservatori de Praga i durant la seva època d’estudiant fou un dels fundadors del Quartet Smetana A partir del 1947 es dedicà plenament a la direcció i l’any següent s’incorporà com a director assistent a la Filharmònica Txeca Del 1951 al 1954 dirigí l’Orquestra Simfònica de Karlovy Vary i els dos anys següents, la Simfònica de Brno El 1956 es convertí en primer director de la Simfònica de Praga i durant aquest període també treballà regularment a l’Òpera Còmica de Berlín El 1964 acceptà el càrrec de director artístic de la Gewandhaus de Leipzig i el 1968 tornà a la Filharmònica…

Després d’un començ poètic decadentista, inicià la seva aproximació al realisme amb el recull Sen a zdstupu zoutajicich a jiné básně ‘El somni de la multitud dels desesperats’, 1903 Seguiren Kniha zesu, vod a stráni ‘El llibre dels boscs, de les aigües i dels tossals’, 1914 i els Nové zpěvy ‘Nous cants’, 1918, on pren un nou rumb i exalta la bellesa de la civilització tècnica moderna Amb Rudé zpěvy ‘Cants roigs’, 1923, conreà una poesia altament compromesa i combativa Inspirat en la Segona Guerra Mundial, publicà Zamořená léta ‘Anys submergits’, 1946 Traduí a la seva llengua Baudelaire,…

Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any 1952 És autor,…

Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor…

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids

Treballà sobretot en la recerca de solucions a problemes de física matemàtica, com és ara el problema de Dirichlet , i en la teoria dels potencials, en la qual hom el considera el fundador dels potencials logarítmics

Féu nombroses expedicions a la regió àrtica, primer amb FNansen a Grenlàndia 1888 i, sobretot, al N de la Terra de Francesc Josep 1894-96, com a capità del vaixell Fram Posteriorment, explorant l’oceà Àrtic, restà encallat al NW de Grenlàndia durant quatre anys 1898-1902 malgrat tot, descobrí i cartografià nombroses illes, un grup de les quals duu el seu nom arxipèlag Sverdrup Explorà encara a la mar de Kara els estuaris de l’Obi 1914 i del Ienissei 1920

Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en òperes d’A Berg i de HW…