Resultats de la cerca

De mare catalana, s’establí ben aviat a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina Fou president de l’Institut Mèdic Valencià Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria

Graduada en enginyeria mecànica i aeroespacial per la Universitat de Princeton 1979 i doctorada en enginyeria química per la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1985, després de completar cursos de postdoctorat, el 1986 s’incorporà al California Institute of Technology, on ha dut a terme la seva carrera acadèmica i científica Ha esdevingut una pionera en la branca de l’ enginyeria genètica  coneguda amb el nom d’ evolució dirigida , consistent en la simulació dels processos de selecció natural a través de la manipulació de proteïnes, especialment les que formen els enzims Ha…

Estudià a l’École des Métiers d’Art i collaborà amb Henri Matisse en la realització de vitralls per a esglésies de París Després de ser mobilitzat a la guerra d’Algèria, estudià filosofia a la Sorbona amb Vladimir Jankélévitch i Maurice Merleau-Ponty, i hi cursà també estudis d’arquitectura Exercí la docència a l’École Spéciale d’Architecture de París 1969-98, on ocupà també càrrecs directius, i collaborà en projectes arquitectònics i urbanístics Juntament amb l’arquitecte Claude Parent fundà el grup Architecture Nouvelle 1963, proponent d’una “arquitectura o funció obliqua” basada en el…

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…

Vida i obra La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de la implantació del marc institucional del règim napoleònic a Catalunya i a Espanya, i en la instauració de la Nova Planta al Principat imposada per Felip V arran del desenllaç de la guerra de Sucessió En la seva formació, hi influïren la vinculació del seu pare a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera –entitat de la qual fou vicepresident– i un oncle seu Joan Riba Faura, industrial blanquer i home de significada actuació política com a militant de la Lliga Regionalista L’origen de la seva vocació historiogràfica cal cercar-lo,…