Resultats de la cerca

Màxim investigador del cinema animat, des del 1941 treballà a la National Film Board del Canadà, a Ottawa En la seva constant experimentació, utilitzà noves tècniques, com dibuixar directament sobre la pellícula, el so sintètic, les tres dimensions, etc La seva obra, plena d’un profund sentit poètic, li valgué un Oscar 1952 i premis als festivals de Venècia, Berlín i Canes Alguns dels seus films són Rumba 1940, Dollar Dance 1943, Hoppity Pop 1946, A Phantasy 1952, Blinkity Blank 1954, Canon 1964, Pas de deux 1968, Synchromy 1971 i Adagio 1972

De pare nord-irlandès i mare anglesa, s’educà i estudià a Anglaterra Treballà en l’empresa paterna Thomas Cinnamond and Sons d’importació de fosfats dels EUA, situada al carrer de la Duana de Barcelona En aquest despatx, el 1912, i amb la denominació de Cinnamond Film, obrí la seva primera oficina El 1923 importà dos títols notables La roda La Roue , 1923, Abel Gance i Nanook, l’esquimal Nanook of the North , 1920, Robert Joseph Flaherty El 1924 es feu càrrec de la representació per a l’Estat espanyol de la Pathé Exchange Inc, de Nova York El maig del 1929 substituí Antoni Torres en la…

Des dels quatre anys cantà al cor de l’església de la seva parròquia Estudià música a les universitats de Howard i Michigan i al Conservatori Peabody de Baltimore El 1968 guanyà el Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa de Munic i un any més tard debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Elisabeth Tannhäuser , de Richard Wagner Després interpretà al mateix teatre el paper de Comtessa d’Almaviva Les noces de Fígaro , de WA Mozart, que també enregistrà El 1972 fou Aïda al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Claudio Abbado Després de diverses i reeixides actuacions a Londres,…

Nascut en el si d’una família d’origen alemany, des de petit el seu pare l’orientà cap a la carrera militar A 12 anys es traslladà a l’Iran amb la seva família i posteriorment visqué a Suïssa, Alemanya i Itàlia En tornar als EUA fou admès a l’acadèmia militar de West Point, i poc després de deixar-la fou destinat a Alemanya Al cap de dos anys tornà als EUA i realitzà un màster en enginyeria de projectils teledirigits a la Universitat del Sud de Califòrnia Després anà a West Point com a professor L’any 1964 sollicità el trasllat al Vietnam, on s’integrà a la Brigada Aerotransportada…

A The Naked and the Dead 1948 fa una narració vigorosa sobre la lluita entre els EUA i el Japó al Pacífic Posteriorment ha escrit The Deer Park 1955, impregnat de nihilisme existencial, i An American Dream 1965 i Why are We in Vietnam 1967, on fa una crítica aguda de la societat nord-americana, Existential Errands 1975 sobre Cassius Clay,, The Executioner's Song 1979, sobre l’execució de Gary Gilmore, Tough Guys Don't Dance 1983, de la qual dirigí una adaptació cinematogràfica l’any 1987, Harlot's Ghost 1991, Oswald’s Tale 1996, The Gospel According to the Son 1997 i The Time of Our Time 1998…

Es formà a la Cooper Union Art School i a la Fine Arts University de Nova York Ha exposat a París, Londres, Munic, Brusselles, Lisboa, Nova York, Barcelona, Madrid, etc El 1956 rebé la beca Fulbright per a estudiar a Munic En el seu realisme, altament simbòlic, situa una forta càrrega social i existencial Aquest contrast és la clau de la seva poètica, mig cruel, mig tendra, que tant representa personatges de la història i Venus primaverals com escenes bèlliques o símbols de la mort En ocasions el collage reforça el sentit de les imatges

Fou sanitari en l’exèrcit canadenc durant la Primera Guerra Mundial Posteriorment treballà en el Royal Victoria Hospital de Mont-real, on inventà diversos instruments quirúrgics El 1935 visità l’URSS i ingressà al Partit Comunista Voluntari a la Guerra Civil Espanyola pel bàndol republicà, anà a la Xina el 1938 i hi organitzà els serveis hospitalaris del front i inventà el banc de sang mòbil Morí en la guerra contra el Japó És considerat un heroi nacional a la Xina

El 1944 supervisà la producció de la pellícula Jammin’ the Blues G Mili El mateix any començà l’organització de Jazz at the Philharmonic JATP, concerts presentats com a jam-session amb solistes selectes És considerat un dels pioners en l’establiment de concerts de jazz Durant dècades les seves gires recorregueren el món, presentant tot un seguit d’artistes, sobretot Ella Fitzgerald, Oscar Peterson i Duke Ellington A partir del 1973, els concerts s’anomenaren Pablo, coincidint amb la creació del segell discogràfic que duu aquest nom Pel que fa a la seva activitat discogràfica, s’…

Fou membre i diputat 1931 del partit laborista i dugué a terme una intensa activitat a favor de les idees pacifistes programades a The Great ilusion 1910 que obtingué una gran difusió Fou també editor del “Foreign Affairs” entre el 1929 i el 1931 i autor de nombrosos assaigs d’economia, sociologia i política El 1933 li fou concedit el premi Nobel de la Pau

Format en el teatre i en la televisió, s’inicià en la direcció amb comèdies The Thrill of It All , 1963 Send Me No Flowers , 1964, etc Amb In the Heat of the Night 1967 fou guardonat amb l’Oscar a la millor realització Altres films seus són Fiddler on the Roof 1971, Jesus Christ Superstar 1973, Rollerball 1975, And Justice for All 1979, Agnes of God 1985,  In Country 1989,  Other People’s Money 1991,  Only You  1994, The Hurricane  1999,  Dinner with Friends  2001 i  The Statement  2003 Obtingué un Os de Plata a la millor direcció 1988 per  Moonstruck 1987, pellícula guardonada també amb…