Resultats de la cerca

Superà els plantejaments purament tècnics de la Nova Narrativa Galega, propers a l’objectivisme francès, i inserí les fórmules d’avantguarda a un retorn al realisme molt lligat a Galícia Publicà, entre d’altres, Vento Ferido 1967, Cambio en tres 1969, Xoguetes pra un tempo prohibido 1975, Os escuros soños de Clío 1979, Ilustrísima 1980, Os mortos daquel verán 1987, Deus sentado nun sillón 1996, A vida de Anxel Fole 1996, Anxel Fole escolma de textos 1997, Xoguets para un tempo prohibido 1997, A vida o Padre Sarmiento 2002 i, pòstumament, O sol do veran 2003, premi de la Crítica

Format a Llotja amb Fèlix Mestres i Ramon Calsina Amb el pseudònim de Lollam publicà dibuixos humorístics a “En Patufet”, “Virolet” i “l’Esquitx” Fou premiat com a pintor a l’Exposició de Primavera del 1936, i guanyà el premi Nonell el 1939 Considerat com una de les millors promeses de la jove pintura catalana, després de la guerra civil aconseguí diversos premis i medalles, fins que, a partir del 1951, deixà de participar en concursos i exposicions oficials Residí a Itàlia i al Brasil La seva pintura, molt interessant i fresca al començament, resulta estàtica, opaca i trista en la seva…

Feu estudis de medicina Exposa a Barcelona des del 1956 Publicà Barcelona, blanc i negre 1964 dins un objectivisme ambiental que defuig la retòrica expressionista, i Costa Brava show 1966, i illustrà, amb retrats espontanis, les Conversaciones en Cataluña 1966 de Salvador Pàniker, Los cachorros  1967 de M Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano 1967, Andalucía Barroca 1978, Catalunya des del mar i Catalunya a vol d’ocell 1982 i 1985 texts de C Barral, Barcelona a vol d’ocell 1987, text de M Roig i L’Empordà 1997, amb text d’A Puigverd, etc El 1992 feu a Barcelona la seva…

Es formà amb el seu pare, Bernardo, decorador de teatre El 1719, a conseqüència de la seva estada a Roma i sota la influència de Luca Carlevaris, Gaspard van Wittel i Marco Ricci, inicià la temàtica de paisatges urbans o vedute , sobretot de Venècia, que assoliren un gran èxit, especialment a Anglaterra El seu estil inicial és dins una tradició cromàtica i lumínica caravaggista Rescloses de Dolo, Ashmolean Museum d’Oxford Taller de marbrista a San Vitale , National Gallery de Londres a partir del 1727 aclarí definitivament la paleta En 1730-46, el gran augment de producció implicà la…

Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897 En acabar els estudis 1904 s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs, esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc i tingué una participació destacada en l’Exposició…

Llicenciat en dret, començà collaborant en diverses revistes com a crític com Laye  1950-54,  Ínsula , Índice , Papeles de Son Armadans , i, més tard, en català, a Serra d’Or L’anàlisi de la seva obra crítica, que té molt present l’anàlisi històrica, encara que no deixa de banda l’anàlisi de la cultura i la societat, mostra una evolució i un canvi que permeten establir tres etapes marcades per principis, estètiques i metodologies diferents La primera abraça des dels orígens i primers articles 1947 fins al 1958, i està dominada per l’objectivisme formal i la teoria sartreana del…

S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages  i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions,  Ombres…

Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…

Vida i obra Fill d’Antoni Rubió i Lluch, cursà els estudis de segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner El 1906 acabà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i l’any següent obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la Crònica de Bernat Desclot Tres anys després aconseguí la plaça no remunerada d’auxiliar interí de la Facultat de Lletres de la UB El 1908 fou nomenat secretari redactor de l’Institut d’Estudis Catalans Assistí, en aquella època, a les lliçons que el…