Resultats de la cerca

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia

Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc 1764 El 1771 passà a París, on collaborà amb François Clément en la continuació del Recueil des Historiens de France El 1796 l’Institut de France li encarregà la prossecució de la tasca, interrompuda per la Revolució Francesa Elegit membre de l’Institut de France el 1805, collaborà també a la Histoire littéraire de la France El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa

Fou campió d’Espanya amb el Club Natació Barcelona 1963 i formà part de la selecció espanyola 1958-72 Membre fundador de la secció de rugbi del Club Esportiu Universitari 1961, fou l’introductor del rugbi com a assignatura obligatòria en el currículum de l’INEFC de Barcelona 1976 i inspirà en el mateix centre la creació del primer equip femení d’Espanya 1978, del qual fou president en l’etapa en què conquerí diversos Campionats d’Espanya 2004, 2005, 2006, 2008-11 Presidí també la federació catalana 1984-88, fou vicepresident en dues etapes de la federació espanyola 1977-85 i 2001-09 i presidí…

Ingressà de nen a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, entitat que gaudia d’una gran consideració, i estigué sota el magisteri de Bernat Calvó Puig Estudià piano amb P Tintorer, i ràpidament assolí molta anomenada com a pianista i, sobretot, com a pedagog Quan el violinista P Sarasate actuà a Barcelona, fou el mateix Martínez i Imbert qui l’acompanyà, com també ho feu en els concerts dels violinistes J Monasterio i Planté Fou membre fundador de l’Associació Musical de Barcelona i de la Societat Catalana de Concerts, i president de la secció catalana de la Sociedad Artística de Socorros…

Estudià inicialment amb el seu pare i més tard rebé classes de JG Schürer i JG Naumann La seva vida transcorregué entre la seva ciutat natal i les diverses estades a Itàlia -Meca iniciàtica obligatòria en la vida de molts joves músics de l’època- El 1765 hi feu un primer sojorn de tres anys amb finalitats formatives, acompanyat per Naumann i pel seu company d’estudis F Seydelmann En aquesta ocasió assistí a les classes de G Pera Hi retornà l’any 1774, aquesta vegada per motius professionals, i també s’hi estigué tres anys En aquesta segona estada conegué GB Martini a Bolonya i alhora entrà en…

Llicenciat en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985, cursà un postgrau en direcció de centres escolars 2003 Doctor en pedagogia per la Universitat Ramon Llull  URLL, la seva tesi El sistema educativo finlandés la formación del profesorado de educación primaria y secundaria obligatoria 2005, tingué un gran impacte en el món de l’educació i fou determinant a l’hora de convertir el sistema finlandès en un model a seguir a Catalunya Professionalment exercí al Collegi Claret de Barcelona, on fou cap d’Orientació Psicopedagògica del 1987 al 2003, i director des d’…

Es graduà en enginyeria elèctrica i posteriorment es diplomà en enginyeria d’alts voltatges Es dedicà a la docència d’aquestes matèries en una institució d’ensenyament superior durant uns quants anys, i més tard decidí dedicar-se a la lluita contra el treball infantil El 1980 contribuí a la fundació del Bachpan Bachao Andolan BBA, una organització per a erradicar el treball infantil i impulsar l’educació dels infants a l’Índia, uns 140 milions dels quals s'estima que han de treballar, poc menys de la meitat en condicions de servitud o d’esclavatge Líder d’aquesta organització, la més…

Cursà estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no acabà Treballà com a editora d’una revista literària Membre del partit comunista des del 1945 fins el 1966, a principis dels anys cinquanta se’n distància progressivament i s’apropà a la dissidència, fins a arribar a collaborar, el 1980, amb el sindicat Solidarność L’any 1945 publicà el seu primer poema, Szukam słowa ‘Cerco la paraula’ La seva producció inicial, que posteriorment rebutjà, estigué molt marcada pel realisme socialista A partir de la dècada dels anys cinquanta evolucionà vers un estil propi, d’un…

Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord de l’imperi…

Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona Treballà i collaborà en diversos mitjans escrits, com  El País , La Vanguardia , El Periódico on, des del 1996 fou columnista regular, el setmanari El Món , del qual fou director en 1983-85, i  Diari de Barcelona , on fou cap d’opinió Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio collaborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública  del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí  El Cafè de la República ,…