Resultats de la cerca

Estudià contrapunt, fuga i orquestració a la Universitat de Toronto 1934-37 Del 1937 al 1938 continuà la seva formació a l’Eastman School of Music de Rochester i fou aleshores que descobrí el serialisme És, de fet, el primer compositor canadenc que incorporà tècniques serials en les seves obres La seva primera composició serial fou Spasmodia 1938, per a piano El 1939 començà a fer classes de composició i orquestració al Conservatori de Toronto i des del 1952 fou professor a la universitat de la mateixa ciutat Fou cofundador de la Lliga Canadenca de Compositors, creada el 1951 El seu catàleg…

Estudià en 1949-51 a la Universitat de Western Ontario, que abandonà abans de graduar-se S’establí aleshores a la Columbia Britànica i del 1963 al 1972 fou llibretera a Victòria illa de Vancouver Aquest any retornà a Ontario, on residí des d’aleshores, amb dedicació exclusiva a la literatura Considerada un dels grans mestres del relat curt en llengua anglesa, les seves narracions d’estil aparentment senzill i fluid tracten les reaccions i les motivacions de personatges generalment femenins enfrontats al seu entorn, que acostuma a ser d’un localisme molt acusat L’any…

Començà a mostrar interès per la música quan era un adolescent A setze anys ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on tingué Reginald Godden i Weldon Kilburn com a professors de piano i John Weinzweig com a mestre de composició Al final dels anys quaranta es traslladà a París, on estudià composició amb D Milhaud Autor versàtil i prolífic, algunes obres combinen la tonalitat amb la atonalitat, a la manera de Charles Ives Compongué òperes, la més important de les quals és Louis Riel 1967 També ha escrit ballets, simfonies, dos concerts per a piano, quartets de corda i l’obra…

Estudià al Conservatori de Toronto, on tingué com a mestres Ettore Mazzoleni, Charles Peaker i Healey Willanon Des del 1940 fou professor de teoria i història d’aquest mateix centre Els anys quaranta escriví i dirigí música per al cinema i per a més de dues-centes radionovelles El 1948 començà a treballar a la Facultat de Música de la Universitat de Toronto La seva producció mostra un ampli ventall d’estils, amb influències que van des d’E Elgar i G Holst fins al dodecatonisme, i posseeix una orquestració brillant, ritmes sincopats i harmonies agosarades Qualificat d’antiquat per alguns…

Es graduà per la Universitat McMaster de Hamilton Ontario el 1981 Posteriorment començà, sota la direcció de Gérard Mourou , la tesi doctoral a la Universitat de Rochester Nova York En aquests treballs dissenyà, amb Mourou, una tècnica per a l’obtenció d’impulsos làser  de màxima intensitat i durada ultracurta, coneguda per la sigla CPA de l’anglès chirped pulse amplification , que ha donat lloc a importants aplicacions en física nuclear, física de partícules i cirurgia ocular Per aquesta aportació, rebé el premi Nobel de física el 2018 la tercera dona guardonada amb aquest premi després de…

Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la capacitat…

Format a l’Ontario College of Art, treballà primer als estudis de Walt Disney El 1955 anà a la Gran Bretanya i treballà sobretot en publicitat de televisió, i el 1958 estrenà el seu primer curtmetratge, The Little Island 1958, que rebé un premi BAFTA L’èxit comercial li arribà amb Love Me, Love Me, Love Me 1962, que li obrí les portes a participar en films de renom What’s New Pussycat , 1965, de Clive Donner The Return of the Pink Panther , 1975, de Blake Edwards, i dirigí, dissenyà i produí films d’animació A Christmas Carol 1971, Oscar al millor film d’animació Raggedy Ann…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1953 debutà a la New York City Opera i el 1972 cantà al Metropolitan com a Golaud Pelléas et Mélisande També actuà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París, teatres on debutà el 1961 i el 1962, respectivament Membre de les companyies d’òpera de la Metropolitan Opera House i de Montreal, interpretà els principals papers de la seva tessitura, amb una atenció especial al darrer belcantisme italià i a l’òpera francesa El 1966 participà, a Ginebra, en l’estrena…

Feu estudis musicals a Eastbourne del 1888 al 1895 Posteriorment treballà com a organista i director de cor en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1913 es traslladà al Canadà i fou nomenat cap del departament de teoria al Conservatori de Toronto, ciutat on el 1914 començà a treballar com a professor adjunt a la universitat A partir del 1921 fou mestre de capella a l’església de Santa Maria Magdalena, lloc que ocupà fins a la seva mort Com a compositor, el seu estil primerenc demostra clarament una sòlida formació i l’assimilació total del llenguagte musical del final del segle XIX…