Resultats de la cerca

Fou professor a la facultat de medicina de Florència 1849 El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini , i posteriorment 1844 l’estructura de la retina El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…

Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava Es destacà novament amb La schiava in Bagdad 1820 a Barcelona el 1823, Gli arabi nelle Gallie 1827 i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo 1840, d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea 1843 i Buondelmonte 1845 També deixà la simfonia Dante 1865 i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche 1865 i obres didàctiques

Professor a Wittenberg, descobrí els corpuscles tàctils que després foren estudiats per Pacini corpuscles de Vater-Pacini i estudià l’ampulla hepatopancreàtica ampulla de Vater

Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62

Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830…

Després d’haver començat els estudis de dret, decidí abandonar-los per dedicar-se al cant El 1833, a Pavia, debutà com a tenor dramàtic en l’òpera Gli arabi nelle Gallie , de G Pacini, i poc després actuà en Anna Bolena , de G Donizetti La seva carrera fou al principi fulgurant Aconseguí grans èxits a tots els teatres importants d’Itàlia i també cantà a Àustria, Alemanya, Anglaterra, Espanya i França Fou un intèrpret reclamat per molts compositors -G Donizetti, S Mercadante o O Nicolai- perquè participés en les estrenes de les seves òperes El 1843 cantà a Dresden sota la direcció…

Deixeble de C Zecchi, D Mitropoulos i F Ferrara, el 1959 fundà I Solisti Veneti, formació amb la qual afermà la seva fama de gran intèrpret del repertori barroc i clàssic, encara que també conreà amb èxit la música contemporània Molt valorat com a director operístic, participà en festivals com els de Salzburg 1975-93, Spoletto i Maggio Musicale Fiorentino, essent un dels grans impulsors en la recuperació d’òperes poc freqüents d’A Vivaldi i G Rossini, i d’obres orquestrals oblidades de L Cherubini, G Pacini, M Clementi i altres compositors italians El 1968 es feu càrrec de la direcció de l’…

Vida Membre d’una reconeguda família d’artistes napolitans, el 1835 obtingué el càrrec de productor i poeta oficial del Teatro San Carlo de Nàpols i inicià una fèrtil collaboració amb Gaetano Donizetti - Lucia di Lammermoor , L’assedio di Calais , Pia de Tolomei , Poliuto , entre altres títols-, que li reportà un gran prestigi De la cinquantena dels seus llibrets sobresurten els realitzats per a Giovanni Pacini - Saffo -, Saverio Mercadante - Elena da Feltre , La Vestale , Orazi e Curiazi - i Giuseppe Verdi, per al qual escriví els textos de les òperes Alzira , La battaglia di…

Debutà en la literatura amb una sèrie d’obres de teatre Seguint la moda de la seva època es dedicà després a la novella històrica i començà a publicar les primeres novelles curtes Mateo Falcone 1829, Le vase étrusque 1830, Tamago 1829, que constitueixen la part més original de la seva obra Fou amic d’Eugenia de Montijo i de Stendhal Escriví també Colomba 1840 i Carmen 1845, potser el que té de millor la seva producció Bé que romàntic d’inspiració, l’art i l’estil de Mérimée són els d’un clàssic Les seves històries han atret compositors molt diferents Giuseppe Verdi s’inspirà en Les âmes du…