Resultats de la cerca
Es mostren 4369 resultats
Josep Mauri i Esteve
Música
Compositor, director, violinista i pedagog valencià, descendent d’una família de músics valencians que s’establiren a Cuba a partir del 1856.
Des de molt jove actuà als teatres de Cuba i del Perú on treballaven els seus pares A l’Havana aprofundí els estudis de violí, piano i composició amb Manuel Úbeda Amb només quinze anys tocava com a violinista al Teatro Tacón, i aviat començà a compondre sarsueles i petites obres comicomusicals A partir del 1881 desenvolupà una important carrera com a concertista de violí que el dugué a Espanya i a països com Guatemala, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Mèxic Tingué un gran interès en l’organització de bandes a Cuba, i creà alguns centres per a l’ensenyament musical, com el…
Albert Porta i Muñoz
Art
Artista plàstic, conegut des de l’inici de la seva carrera com a Zush i a partir del 2001 com a Evru.
De formació autodidàctica, exposà individualment per primera vegada l’any 1968 El mateix any creà el seu propi estat, una concepció alternativa de la realitat —anomenat Evrugo—, amb els seus elements corresponents i un alfabet d’invenció pròpia El 1975 fou becat per la Fundació Juan March i JW Fulbright al MIT Massachusetts Institute of Technology i s’inicià en la utilització de noves tecnologies, com la manipulació d’imatges mitjançant diversos processos digitals El 1989 edità el disc Zush-Tres amb l’himne nacional del seu estat i el CD-ROM interactiu Psicomanualdigital , que rebé diversos…
Duccio di Buoninsegna
Mare de Déu i Nen , de Duccio di Buoninsegna
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià, documentat a Siena a partir del 1278.
Format en l’estil d’influència bizantina —anomenat maniera greca —, dins l’òrbita de Cimabue , tanmateix les seves obres de maduresa suposen, en primer lloc, l’intent de trencament amb els models bizantins i el pas cap a un art més realista —intent que culminà amb els Lorenzetti, a l’escola senesa, i amb Giotto, a la florentina—, per la qual cosa pot ésser considerat un precedent del Renaixement i, en segon lloc, la influència que la seva producció tingué a Europa en la formació de l’estil anomenat italogòtic , en una de les seves dues versions, i que, juntament amb Simone Martini, repercutí…
Karl Joseph Riepp
Música
Orguener d’origen alemany, naturalitzat francès a partir del 1747.
Començà la seva activitat orguenera amb el seu germà Rupert a Dole, i poc més tard a Dijon A França es relacionà amb els grans orgueners de l’època Dom F Bédos de Celles, JA Silbermann i FH Clicquot Entre les seves grans obres destaquen els instruments de la Sainte Chapelle 1741, quatre teclats i trenta-sis jocs i de la catedral 1743, ambdós a Dijon, i el de la catedral d’Autun 1748, entre d’altres En terreny alemany destaquen, sobretot, els dos del cor de l’abadia benedictina d’Ottobeuren Dreifaltigkeit 'el triple' i Heilig Geist 'el sacre', bastits entre el 1757 i el 1766, on es combinen…
Bògud
Història
Rei de la Mauritània occidental, documentat a partir del 49 aC.
Intervingué en les lluites civils romanes, de primer a favor de Juli Cèsar després, quan la guerra del segon triumvirat fou favorable a Antoni, envià forces a través de l’estret de Gibraltar contra els partidaris d’Octavi, que dominaven el sud d’Hispània Després del triomf d’Octavi a Occident, fugí a la Mediterrània oriental i fou assassinat a Messènia l’any 31 aC Els seus estats passaren a Boccus II
Piero Sraffa
Economia
Economista italià, professor a la Universitat de Cambridge a partir del 1927.
El seu llibre, Production of Commodities by Means of Commodities Prelude to a Critique of Economic Theory 1960, obra curta i molt densa, sacsejà el món acadèmic i obrí un procés de revisió de la teoria econòmica dominant El punt de partida d’aquesta investigació és l’anàlisi de la reproducció i de la distribució de l’excedent, temàtica peculiar de l’escola clàssica Abans havia publicat amb la collaboració de MDobb Works and Correspondence of David Ricardo 1951, edició crítica modèlica amb una nova interpretació del gran economista També cal esmentar la influència de dos articles 1925-26 que…
Arturo Ambrosio
Cinematografia
Productor cinematogràfic, fundà el primer cinematògraf italià; produí 1 400 pel·lícules a partir del 1904.
Promotor de la incorporació al cinema d’Eleonora Duse, els seus films principals són Spergiuro 1901, Luigi XI re di Francia 1909 i Estrellita 1910
Pere Barrufet
Escultura
Fuster i escultor instal·lat a Perpinyà a partir del darrer terç del s XVI.
Esculpí, entre altres nombrosos retaules rossellonesos, els de les esglésies perpinyaneses de Sant Joan 1584, del Carme 1598-99 i de la Real 1617, i collaborà amb pintors com Antoni Peitaví i Honorat Rigau
Allegretto Nuzi
Pintura
Pintor italià, documentat a Florència el 1346 i a Rímini i a Fabriano a partir del 1350.
Es formà al taller de Giotto, la influència del qual és palesa als frescs de l’església de San Domenico de Fabriano Crucifixió i Història de la Mare de Déu , al costat del refinament de la pintura senesa al Tríptic del Vaticà i a la Mare de Déu amb l’Infant del Palazzo Ducale d’Urbino
Martí Joan de Galba
Història
Literatura catalana
Cavaller, documentat a partir del 1457. Fill segon d’Elionor i Guerau de Gualba, senyor del castell del Montnegre.
Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina