Resultats de la cerca

Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres 1970-85 i de Radio France Internationale a París 1986-91, ciutats on exercí també com a diplomàtic Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario 1958, al qual…

La seva família es traslladà a Barcelona el 1894, on estudià amb Pere Carbonell i Huguet Una beca li permeté perfeccionar-se amb Adolf von Hildebrand 1913, a Munic El 1920 realitzà el portal de la Casa de la Maternitat de Barcelona Els anys següents anà a Madrid, on féu encàrrecs privats El 1925 es traslladà a l’Argentina en ser-li encomanada la decoració d’edificis públics Allí començà a esculpir rostres i busts d’indígenes, tema que el portà a molts altres països de l’Amèrica Llatina i a Califòrnia La collecció d’aquests retrats, que intitulà El Món , té una gran rellevància dins la seva…

Actuà en nombrosos musicals Three Little Words , 1950 Bundle of Joy , 1956, i també en comèdies The Gazebo , 1959  The Rat Race , 1960 Sobresortí com a coprotagonista de Singing in the Rain amb Gene Kelly 1952 i perquè fou nominada a l’Oscar per The Unsinkable Molly Brown 1964 Des dels anys setanta actuà sobretot a la televisió Casada amb l’actor Eddie Fisher 1955-59, amb qui tingué la també actriu Carrie Fisher , Reynolds morí un dia després que la seva filla

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Inquiet i rebel, la creació que féu de Cal Trask a East of Eden 1955 el convertí en l’ídol d’una joventut desorientada i inconformista La seva mort violenta l’elevà a la categoria de mite de tota una generació de joves També protagonitzà Rebel without a Cause 1955 i Giant 1956

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou atorgada una…

Des de mitjan anys quaranta exercí el periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra Entre altres iniciatives, fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio 1971 A causa del cop d’estat militar del 1973, hagué d’exiliar-se, i residí successivament al Perú, Cuba 1976 i Espanya 1977 Des de la fi de la dictadura uruguaiana 1984 alternà la residència entre Montevideo i Madrid La seva obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo Cal destacar-ne els contes Montevideanos 1959,…

Líder de l’oposició radical a la dictadura de Perón, fou elegit president de la república 1958 Durant el seu comandament afrontà una situació política difícil i intentà de redreçar l’economia, però fou enderrocat 1962 per un cop d’estat militar Mantingué una actitud ambigua davant la dictadura militar dels anys 1976-83 Des d’aquesta última data fou diputat pel dretà Movimiento de Integración y Desarrollo, partit fundat per ell El 1985 renuncià a l’escó de diputat i fou nomenat assessor honorífic del govern de Carlos Menem

Fou ambaixador a Espanya i redactor del “Mercure de France” Fundador de “Cosmópolis” 1894, revista de caire modernista, i autor de narracions breus recollides a Palabras 1896, La escondida senda 1927, etc Pòstumament hom en publicà A paso errante 1948, on és aplegada una part de la seva producció inèdita i dispersa

En castellà publicà El cuervo en la ventana 1967 i en gallec Nas faíscas do soño 1972, Paso soa de luz 1975 i sobretot Clarirade en que a tentas me persigo 1977, poemari eròtic on demostra una extremada habilitat tècnica i gran sensibilitat Estudià també la poesia gallega del seu temps Poesía gallega contemporánea 1974