Resultats de la cerca

Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent

Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil

Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume Collaborà en l’expulsió dels moriscs de la corona catalanoaragonesa, i el 1611 fou designat com un dels tres comissaris tramesos a Andalusia contra els reductes de moriscs Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya 1613-39 La seva conducta el féu impopular casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort Inclinat al bàndol dels cadells, combaté el dels nyerros, i principalment Alexandre de Marimon 1619 el 1626 combaté, a Vic,…

Després d’haver estat governador de Flandes, fou nomenat lloctinent de Catalunya 1694-96 en els moments culminants de l’ofensiva francesa D’antuvi encoratjà els camperols que durant la inhibició oficial constituïen milícies armades per combatre l’invasor Però canvià d’actitud quan a la cort s’imposà el partit profrancès i la defensa de Catalunya fou supeditada als interessos d’aquest, que feu tot el possible per dificultar-la El 1695, Gastañaga publicà un edicte que prohibia d’atacar els francesos en petites partides negà a la gent del país l’artilleria que necessitaven per a ocupar Hostalric…

Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre…

Cursà estudis de mediciana a la Universitat de Barcelona Més tard exercí com a professor d’anatomia a la Facultat de Medicina d’aquesta universitat i també a l’Escola Oficial de Practicants de Barcelona Durant la guerra civil dirigír a Sarinyena I'àrea sanitària del que després seria el II Cos de l’Exèrcit Després d’intervenir directament en el conflicte, fou nomenat general de Defensa Civil El 1939 s’exilià a França, on fou cap de sanitat al camp de concentració d’Argelers, al Rosselló S'embarcà cap a Amèrica i, després d’haver estat a l’Argentina Mendoza, Bolívia i Xile, s’establí a l’…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922 Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan Fou cap de servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1935 Durant el seu temps de cap de la Caixa de Previsió de Socors des del 1929, i després, durant la Guerra Civil de 1936-39, desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes, que exposà en l’obra El tractament actual de les fractures de guerra S’exilià el 1939 i, invitat pels caps del servei de defensa passiva de la Gran Bretanya, s’installà a Oxford El mateix any…

Procedent d’una família d’aristòcrates hongaresos exiliats el 1944, el 1974 s’adherí als gaullistes i el 1977 esdevingué membre del comitè central del Rassemblement pour la République , partit en la direcció del qual ocupà càrrecs des del 1993 Llicenciat en dret 1978, alcalde de Neuilly-sur-Seine 1983-2002 i diputat des del 1989, ocupà successivament diversos ministeris en el govern d’ Édouard Balladur 1993-95 entre el maig del 2002 i el novembre del 2004 fou successivament ministre de l’Interior i d’Economia del segon i tercer governs de Jean-Pierre Raffarin , i d’Interior en el govern…

Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…

Biografia Estudià al collegi escolapi d’Alcalá de Henares, com a fàmul Decidí fer-se escolapi amb motiu de les festes de 1891 per la beatificació del pare napolità Pompili Maria Pirrotti, i el 14 de gener de 1894 entrà al noviciat d’Iratxe Navarra com a generalici, és a dir, religiós que professava no en una província sinó a disposició del pare vicari general d’Espanya Hi pronuncià els vots el 18 d’agost de 1895, i allí mateix continuà amb els estudis eclesiàstics, que acabà a San Pedro de Cardeña Burgos El 1900 es dissolgueren els generalicis i cada religiós fou incardinat a una de les…