Resultats de la cerca

Fou una de les grans figures de la música jueva del segle XX Estudià a la Hochschüle für Musik de Berlín, on fou alumne de P Hindemith, entre d’altres L’any 1934 s’installà a Palestina i entre el 1948 i el 1952 dirigí l’Acadèmia de Música d’Israel També fou cap del departament de musicologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem i ocupà la càtedra Arthur Rubinstein d’aquest mateix centre És autor de nombroses obres, sovint de temàtica bíblica o basada en episodis…

De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889,…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, …

Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’…

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A…

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, pertal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns…

Fill d’un alferes, de ben petit visqué la vida militar Estudià en el Jesus College de Cambridge, on es llicencià el 1737 i fou ordenat de sacerdot poc després Aconseguí una parròquia a Sutton, prop de York, i el 1741 millorà la seva posició casant-se amb Elizabeth Lumley, matrimoni, però, força desgraciat Predicà amb èxit a la catedral de York —ciutat d’intrigues religioses— i començà la seva carrera narrativa amb A Political Romance 1759, on ja apareix la seva preocupació per donar més èmfasi a les opinions que a les accions dins la trama novellística Aquest tret…

Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma Arran de la conquesta de Nàpols i Sicília per Felip V, en fou coronat rei a Palerm 1734 En morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill mascle del seu matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia En marxar a Madrid s’endugué alguns dels ministres més competents dels que l’havien assessorat durant el seu regnat a Nàpols Squillace, Grimaldi, i els confià missions de govern prescindí, per contra, d’altres polítics castellans del regnat anterior S'esforçà…

Professor mercantil, treballà a Veneçuela 1954-63 Fou director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i president de la patronal mallorquina ASIMA 1970-83 Senador de UCD per Mallorca 1977-79 i president regional de l’esmentat partit, el 1978 ocupà la presidència del Consell General Interinsular de les Illes Balears, l’organisme preautonòmic balear, i el 1979 la presidència del Consell de Mallorca, càrrecs que renuncià el setembre del 1982 pertal de crear un nou partit de centre autonomista, Unió Mallorquina Després d’un pacte…