Resultats de la cerca

Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic

La seva fórmula religiosa per excellència Homenatge al text del Lotus del Veritable Ideal emfasitza el record del dharma per damunt del record de Buda mateix, característic del pietisme d' Amitābha La seva reforma es caracteritza igualment per l’èmfasi en l’aspecte pràctic de la religió per damunt de l’aspecte especulatiu La seva enèrgica oposició al pietisme de Jodō, l’intuïcionisme meditatiu del Zen, el misticisme ritual de Shingon i la disciplina ritualista de Ritsu li valgueren greus persecucions, que estigueren a punt de fer-lo morir Existeixen encara vuit…

Educat a Halle, centre del pietisme, i a Wittemberg 1717-19, per pressions familiars es dedicà a la vida pública Acollí els germans bohemis a la seva propietat de Herrnhut Berthelsdorf el 1727, i, després de renunciar als seus càrrecs, s’installà a la seva proximitat Berthelsdorf i procurà de portar-los cap al pietisme , on creia que podien unir-se totes les confessions cristianes Davant les dificultats, optà per ordenar-se de pastor Perseguit pels luterans ortodoxos, que aconseguiren el seu exili 1736, fou ordenat de bisbe 1737, i visità les Antilles i Pennsilvània, on organitzà els germans…

Professor i pastor protestant a Halle, fou una de les figures més venerades del pietisme Obrí, a casa seva, una escola i un orfenat Escriví Praelectiones hermeneuticae 1712 i Monita pastoralia theologica 1713

Estudià a Jena, on conegué el pietisme , al qual s’adherí 1730 després de visitar els “germans” de Herrnhut germà bohemi Passà dues temporades als EUA 1733-39 i 1744-62, la darrera com a bisbe de la comunitat moraviana Biògraf de Nikolaus Ludwig Zinzendorf 1775 i historiador dels germans — A Concise Historical Account of the Unitas Fratrum 1775—, en féu l’exposició doctrinal a Idea fidei Fratrum 1789

Per influx de P Jurien i altres teòlegs francesos, s’orientà vers el pietisme i l’introduí a les escoles daneses i noruegues amb els Commentarii al Catecisme de Luter 1737 Bisbe de Bergen 1747-59, fundà el primer seminari de Noruega i el Collegium Fredericianum De nou a Copenhaguen, s’oposà a la creixent llibertat de pensament És autor d’obres teològiques i d’història Annales ecclesiae danicae 1766

Professor a Altdorf 1751 i a Halle 1753, s’oposà al pietisme per la seva teologia racional Dels primers que aplicà el mètode criticohistòric a la Bíblia, distingí l’essencial de la religió fe de la seva formulació tradició i obrí així el camí a la lliure interpretació de la Bíblia Això no li impedí de polemitzar contra KFBahrdt , HSReimarus i GE Lessing , representants de l' Aufklärung Entre les seves obres, cal destacar Abhandlung von freier Untersuchung des Canon ‘Tractat sobre el lliure examen del cànon’, 1771-75

Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista, coneixements de…

Professor ajudant 1825 i catedràtic 1834-71 a la Universitat de Berlín, el 1841 esdevingué historiògraf oficial de Prússia Conjugà el pietisme luterà amb l’idealisme de Fichte i una certa influència de Goethe i Herder Partidari de l’objectivitat i la minuciositat, fou el principal historiador alemany del s XIX i exercí una gran influència a Anglaterra i als EUA Collaborà decisivament a fundar la Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, que dirigí Entre altres obres, escriví Geschichte der romanischen und germanischen Völker 1494-1535 ‘Història dels…

Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada teologia…