Resultats de la cerca

Estudiosa de la sistemàtica i la cariologia de les umbellíferes, principalment de les pirinenques, dirigeix, d’ençà del 1978, el laboratori de botànica de la Universitat de Perpinyà

Publicà monografies d’història i de geografia sobre comarques pirinenques Monografia de les Valls d’Andorra , 1905 Sobre música escriví, entre altres obres, un Estudi sobre el cant pla o gregorià 1883

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…

Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965 Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques i de les del Sàhara Occidental i de la Guinea Equatorial

L’any 1825 acompanyà G Bentham en un viatge per Occitània i Catalunya, fruit del qual fou A Tour to the South of France and the Pyrenees in the Year 1825 , que publicà tres anys després al New Philosophical Journal , i que conté observacions interessants sobre la natura, el paisatge i els costums de la Catalunya del Nord i del Principat, sobretot de les comarques pirinenques

Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, ha estat vocal del seu comitè executiu Ha realitzat expedicions espeleològiques centrades en la recerca geològica de les regions sud-pirinenques de Catalunya El 1969 entrà com a conservadora al Museu de Geologia de Barcelona i en fou la directora 1985-2005 Ha publicat, entre d’altres, el llibre Museu Martorell, 125 anys d’història natural 1878-2003 2004

Format a la seva ciutat natal, desenvolupà una trajectòria molt vinculada a les necessitats musicals de Figueres i compongué obres líriques per als teatres de la capital empordanesa Destacà especialment en el gènere sardanístic, en el qual obtingué la majoria dels premis de composició celebrats als Països Catalans Entre les seves composicions cal destacar les sardanes Homenatge a la Verge montserratina , per a dues cobles, i Sant Pere de Roda , i la suite Impressions pirinenques

S'especialitzà en lingüística i dialectologia pirinenques Publicà nombrosos estudis sobre la toponímia i el lèxic aragonesos i de tots els Pirineus, importants també per al coneixement del català De quelques affinités phonétiques entre l’Aragonais et le Béarnais 1938, Toponimia menor en el Alto Aragón 1949 És autor d’una obra de conjunt sobre les llengües romàniques, The Romance Languages 1960, notable per la claredat expositiva i la riquesa d’informació

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002