Resultats de la cerca

Per encàrrec de Mèdici, Cosimo de fundà 1462 i dirigí a Florència l' Academia Platonica  dedicada a la restauració del pensament platònic Fou ordenat sacerdot el 1473 Traduí al llatí els Diàlegs de Plató i les Ennèades de Plotí La seva obra principal, Theologia platonica 1488, plena d’elements neoplatònics, és típica del sincretisme renaixentista Desenvolupà un humanisme religiós universal d’arrel mística

Escolarca de l’Acadèmia platònica, la dirigí, després de Crates, en el període anomenat Acadèmia mitjana o segona Acadèmia Representà la introducció a l’Acadèmia d’un escepticisme moderat, que refusà la teoria del coneixement, tant de l’estoïcisme com del pirronisme

Nebot de Plató, el succeí en la direcció de l’ Acadèmia des del 347 aC S'oposà a la doctrina de les idees, i proposà de substituir-les pels nombres, com a entitats supremes També rebutjà la idea platònica del bé, que substituí per la raó

Professor a Marburg 1885-1922, fou, amb Hermann Cohen, el màxim representant de l’escola neokantiana de Marburg És autor de Sozialpädagogik ‘Pedagogia social’, 1899, Platons Ideenlehre ‘Doctrina platònica de les idees’, 1903, Philosophie und Pädagogik ‘Filosofia i pedagogia’, 1909, Pestalozzi 1909, Die logischen Grundlagen der exakten Wissenschaften ‘Els fonaments lògics de les ciències exactes’, 1910 i Sozialidealismus ‘Idealisme social’, 1920

Estudià la filosofia a Alexandria, fou cap de l’Acadèmia platònica d’Atenes i un dels darrers representants de la filosofia grega neoplatonisme Sense ésser un pensador original, la seva sistematització inclou elements orientals i teosòfics no presents en Plotí Les seves obres, sobretot Elements de teologia , influïren notablement l’escolasticisme medieval Altres escrits importants són els comentaris al Timeu , a la República i al Parmènides de Plató

Estudià a Constantinoble i formulà un sistema que intentava fusionar les doctrines platòniques amb les religions orientals Fundà diverses escoles de teologia i, com a conseller de l’emperador Joan VIII Paleòleg participà en el concili de Ferrara comprès en el concili Florència Escriví un Codi de Lleis que promogué controvèrsia a causa del seu antiaristotelisme La seva distinció entre les doctrines platònica i aristotèlica tingué certa influència en alguns humanistes del Renaixement italià

Fou deixeble a Atenes de Diògenes de Babilònia Exercí una àmplia influència en el cercle polític de Publi Escipió Emilià, a Roma 144-129, succeí Antípater com a cap de l’escola estoica d’Atenes, on visqué fins a la mort El seu pensament té una doble dimensió adaptació a l’estoïcisme d’alguns trets de les filosofies platònica i aristotèlica, i teorització de la moral republicana de Roma, superant els esquemes tradicionals Hom conserva només fragments dels seus escrits

Secretari de l’emperador Heracli i, després, monjo, fugí de la invasió persa i residí a l’Àfrica des de Roma fou desterrat, amb el papa Martí I, al Caucas Participà activament en les lluites cristològiques, especialment contra els monoteletes Rebé el sobrenom de Confessor per les seves sofrences per la fe Autor de moltes obres d’un caràcter exegètic i dogmaticopolèmic, els seus escrits místics especialment la Mystagogia , dins la línia platònica i en dependència del Pseudo-Dionís Areopagita, influïren fortament el pensament teològic i espiritual del món bizantí La seva festa se…

Ministre general de l’orde 1257, afrontà els corrents regoristes i espirituals Cardenal i bisbe d’Albano 1273, el 1274 presidí el II Concili de Lió, en el qual s’esforçà per la unió de grecs i llatins D’entre les seves obres, dins una línia platònica, augustiniana i franciscana, cal destacar els Commentarii in IV libros Sententiarum Petri Lombardi 1250-53 i l' Itinerarium mentis in Deum 1259 Canonitzat el 1482 i declarat doctor de l’Església 1857, li és atribuït el sobrenom de Doctor Seràfic  La seva festa se celebra el 15 de juliol

Estudià literatura francesa Collaborà a Campo di Marte i a Letteratura , entre d’altres, revistes afins al corrent de l’hermetisme, i els seus primers poemes destaquen per aquesta tendència i el preciosisme simbolista La barca , 1935 Avvento notturno , 1940 Quaderno gotico , 1947 Posteriorment evolucionà vers una lírica més intellectual i sòbria, cap a la reflexió de problemes morals de la condició humana i de la modernitat Il giusto della vita 1960, Nel magma 1963, Su fondamenti invisibili 1971, Per il battesimo dei nostri frammenti 1985, La luce 1994, Casi e brani di adolescenza 1995, etc…